El meu procés d'acollida a l'EI Arc de Sant Martí

Des de fa un any, tenia clar que l’EI Arc de Sant Marti és una escoleta referent a la nostra illa i la qual m’intrigava conèixer per la dedicació a les necessitats i ritmes dels infants que té aquesta. Aquestes ganes de conèixer més sobre l’EI Arc de Sant Marti i inclús, tenir-la com a model d’escola a seguir, va sorgir gràcies a na Cris Moll, qui en l’assignatura del curs passat, Estretègies d’Intervenció Educativa I ens en va parlar molt. 

A principi d’aquest curs, 3r de GEDI, vaig coincidir amb una mestra del centre qui em va parlar d’un projecte de racons que van dur a terme fa un parell d’anys a EI3 i sobre el seu dia a dia a l’aula, i em va engrescar encara més, de manera que li vaig comentar que fa temps que pensava que aquesta escoleta pogués ser la meva de pràctiques. 

Mesos després, per un treball sobre Ambients, racons i experimentació vam anar a fer una observació al centre, i com en Pere ja els havia proposat que nosaltres anéssim a fer les pràctiques al centre, la tutora d’EI3 la qual havia d’acompanyar als infants durant la sessió d’experimentació ja ens va fer un recorregut per l’escola mitjançant el qual na Noelia i jo ja vam tenir un primer contacte com a futures practicants. 

La setmana abans de començar les pràctiques, vam demanar al centre quin moment era el més oportú per anar a visitar-lo i a presentar-nos a les tutores. I així ho vam fer. Vam anar al centre i ens vam presentar a la directora d’aquest, qui ens va mostrar tota l’escoleta i ens va presentar les nostres tutores de pràctiques. Seguidament vam comentar uns quants aspectes amb elles com: els horaris, la vestimenta, etc. i he de comentar que jo estava molt nerviosa perquè no em veia em visualitzava en algunes situacions d’aula. 

El primer dia vaig partir cap al centre amb molta il·lusió però també amb por a no saber actuar bé, a no respondre bé al que em demanaven els infants,... 

Mentre els infants anaven arribant a l’escola, la tutora em presentava com na Teresa que vindrà a escola amb nosaltres durant uns mesos. No va semblar que ningú hi estes en desacord, però sí que m’hagués agradat que els infants i les famílies sabessin que jo començaria les pràctiques a aquell centre, perquè durant aquella setmana després els familiars em van anar demanat d’on sóc, fins quan hi faré, etc. i em va aportar una sensació d’estranyesa. 

Tot i així, al final de la jornada escolar, vaig quedar ben satisfeta. Els infants es van mostrar molt oberts i van acceptar la meva presència i la tutora em va demostrar molta confiança, fet que agraeixo molt però al mateix temps és contradictori, perquè en alguns moments m’han faltat explicacions o indicacions, m’he emportat la sensació que la meva tutora de pràctiques suposa que jo alguns aspectes ja els sé. Davant això, he anat demanant-li si permet fer això, com fa allò, etc. a més, l’he anada observant constantment de manera que alguns aspectes ja sé com les duu a terme i no ha fet falta demanar-li. 

A part de donar-me confiança, la tutora m’ha fet partícip de l’aula. Va demanar-me una foto per incloure-la amb la resta de la classe per fer el bon dia i això em va integrar més a l’aula. A més, quan dóna una indicació als infants, sempre els remarca que han de fer cas a na Cate i na Teresa, fet que em fa sentir com una educadora més a l’aula i no una practicant. 

També he tingut l’oportunitat d’anar a unes quantes entrevistes amb pares, on no he intervingut però he pogut vivenciar-les i aprendre d’elles, sobretot l’actitud que ha de tenir la tutora i els canvis comunicatius que fa amb una família o amb una altra, la parla des del respecte i la cura, ... a mode de reflexió la comparació de la visió que tenen els pares dels seus fills i el que realment són a l’aula, etc. I també he pogut presenciar una entrevista a la família d’un infant nou a l’aula i el període d’adaptació que aquesta nova incorporació comporta.

Des del segon dia d’ésser al centre, na Noelia i jo, hem anat als claustres amb la resta de mestres i no només per observar, sinó que se’ns permet participar activament, tot i que jo no he gosat a fer-ho de moment. 

I per carnaval, vaig participar en la preparació de la festa i vaig assistir a aquesta, en la qual ens vam fer una foto de mestres on na Noelia i jo també hi vam sortir. Aquestes situacions em fan sentir com una més al centre. 

En conclusió, hem trobo molt a gust a l’escola i m’he sentit plenament acceptada i reconeguda en aquest, tot i així, m’ha mancat la comunicació de la tutora cap a les famílies i, sobretot, em manca la retroalimentació de les tasques que duc a terme.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Descrivint el meu procés d'acollida al centre he treballat la competència 4.2. reflexionant sobre els elements que aporten una bona pràctica.