La vida diaria, Mari Carmen Díez

Què he après de la lectura?

Aquesta lectura no m’ha portat cap aprenentatge nou, però sí que m’ha fet recordar la importància que tenen els moments quotidians i, sobretot, m’ha reafirmat que l’acció educativa que duem a terme al centre on estic fent pràctiques va ben encaminada. 

També m’ha fet recordar que les activitats preparades no tenen tant de pes com algunes educadores encara creuen, ja que els aprenentatges es donen d’una manera significativa i, per tant, les activitats s’han d’adaptar als interessos i a la disposició dels infants, del contrari l’aprenentatge que comportarà serà mínim. 

Què ha aportat al meu rol de practicant?

Com a practicant m’ha donat ànims per seguir l’actitud que estic mantenint durant aquest període. Tot i així, sóc conscient que hi ha moltes situacions d’aula que em passen per alt, per tant, he de millorar la meva observació globalitzada per poder atendre a més situacions significatives i poder-los donar el valor educatiu que es mereixen. 

Quines preguntes puc plantejar a la meva tutora a partir de la lectura?

Penso que en el centre on estic fent pràctiques tenen molt clar el missatge que ens aporta aquesta lectura, ja que des de fa uns anys van modificar tot el seu Projecte de Centre i un dels ítems a seguir és donar valor educatiu als moments quotidians, per aquest motiu els horaris estan marcats per les necessitats dels infants i la calma per realitzar les accions, cadascú al seu ritme. Tot i així, considero que la pràctica dins l’aula és molt millorable, i a mode de reflexió proposaria les següents preguntes: 

• Perquè no es poden abocar l’aigua ells sols? Perquè la gerra és de vidre? I si fos de plàstic? 
• Quin canvi de mentalitat et va suposar el fet de berenar esglaonadament, quan els infants tenen gana? 
• Quan i perquè decideixes que els infants faran les seves necessitats al wàter? 
• Les famílies conèixer la vostra metodologia de centre? Quin canal i quina informació els heu facilitat? Creus que ells en són conscients? 

Quines preguntes m’ha provocat?

Preguntes com a tal no me n’ha provocat, però sí que m’ha fet reflexionar sobre: Donem prou importància als moments quotidians? Els potenciem tot el que podem? Els aprofitem al màxim? Com podem millorar la nostra intervenció? 

Pots explicar quina relació existeix entre la lectura i la teva pràctica a l’aula? Què puc fer servir amb les famílies o amb els alumnes?

Personalment, penso que la meva pràctica s’ajusta bastant a l’argument que se’ns proposa a la lectura. Sempre que observo una descoberta, un nou esdeveniment, una sorpresa, intervinc mitjançant la conversa perquè penso que els reforça i els fa més conscients de l’acció, sentint-se protagonistes de l’aprenentatge. 

Però, com he comentat abans, penso que encara no sóc capaç d’observar algunes situacions d’aula i identificar-ne un aprenentatge, penso que és per falta de pràctica i de no tenir una mirada prou focalitzada. 

Amb quines teories o models es relaciona la lectura?

Des del meu punt de vista, la lectura està molt relacionada amb el model interaccionista perquè es dóna molta importància al context de l’infant i considera com aspectes que influeixen en el desenvolupament de l’infant: els factors genètics (innats), les experiències, les interaccions amb les persones i la relació de totes aquestes interaccions. 

Es considera a l’infant un constructor actiu en el seu propi procés d’aprenentatge; “Ante una situación que surge, hay que responder y para ello hay que movilizar experiencias anteriores, elaborar una hipótesis de acción, actuar según lo ideado, comparar si el resultado el que se preveía o no...”. 

La lectura també es relaciona amb el pensament interaccionista quant a l’aprenentatge de l’infant partint de l’activitat autoiniciada però acompanyada de l’adult, per així poder fer nous descobriments, per mitjà d’un procés constructiu i dinàmic on es promou la integració de totes les funcions; “el niño funciona como un todo”. 

També la relaciono amb el socioconstructivisme de Vigotsky considerant als infants com protagonistes dels seus aprenentatges però amb la interacció dels adults i dels propis infants, amb l’entorn social. 

I, finalment, em recorda a la teoria de Lóczy qui dóna una especial atenció als moments de la vida quotidiana: canvi de bolquers, higiene, etc. i a l’escolta als infants, centrant-se en el període 0-3. 

Per què recomanaries aquesta lectura?

Recomanaria aquesta lectura a les escoles i famílies qui encara no aprofiten i ni valoren els moments quotidians, perquè s’estan perdent unes situacions d’aprenentatge molt valuoses.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En la lectura i anàlisi d'aquesta he treballat la competència 1.2. perquè he reflexionat sobre els elements que aporten una bona pràctica, la competència 1.3. ja que he visitat altres blogs per ampliar la meva tasca i la competència 2.1. referent a la identificació dels punts forts i febles què tinc com a practicant. I les competències 3.2. i 4.1. perquè he reflexionat i comparat el funcionament del centre on estic fent les pràctiques amb l'article. 

Reflexions sobre un dia típic a l'aula

Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

El que s’ha d’ensenyar a les aules i els criteris d’avaluació estan establerts pel claustre del centre. Tot i així, aquestes són de caire general, de manera que cada educadora els duu a terme com creu més adient. 

Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Des del meu punt de vista, el fet de considerar educatius els moments quotidians i les rutines al llarg de la jornada escolar, i desenvolupar aquestes des del respecte als infants i establint un ambient de calma guiat pels ritmes dels propis infants és el tret principal i característic del centre i considero que afavoreix molt al procés d’aprenentatge dels infants. 

Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?
La nostra aula disposa, a més de l’aula en sí, dues habitacions i un pati individual. Com vaig comentar en la publicació anterior, les aules estan organitzades per racons, i aquests es troben distribuïts en tots els espais aula, ja que en el patí tenim un racó d’animals, en una habitació petita i estreta hi ha el racó d’intimitat i en una habituació més gran i molt lluminosa el racó de cuina. A més, dins l’espai més gran de l’aula s’hi troben el racó de joc simbòlic, el racó de joc heurístic, el racó de contes, el racó d’encaixos, l’assemblea i l’espai del berenar. 

Les rutines són els actes que organitzen els horaris de l’aula ja que tenen una gran importància dins aquesta. Les rutines principals són: l’acollida, el berenar, les tasques d’higiene (canvi de bolquers, fer net les mans, mocar-se, etc.), l’assemblea de bon dia i l’acomiadament. Així i tot, el centre dóna molt de valor al joc, per tant, no estem parlant d’una rutina però sí que és la principal activitat i la que té un gran valor dins el centre. 

Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les rutines i la metodologia que s’utilitza per dur-les a terme estan pensades per les educadores del centre, però qui decideix quan fer-les, en certa manera, són els propis infants ja que ells són qui marquen el ritme dins l’aula. És així que, per exemple, el moment de berenar s’inicia quan els infants tenen gana i acaba quan els infants ja no tenen més gana però potser tardem una hora berenant, no tenim un horari establert. 

Quan ens sorgeix un entrebanc dins la jornada escolar, al no tenir un horari establert i al centre tenir clar que és prioritari el benestar dels infants, ens adaptem al ritme mútuament, de manera que si un dia no podem fer l’assemblea del bon dia perquè és tard i els infants encara no han anat al pati, prioritzem que surtin a jugar envers de fer l’assemblea, perquè creiem que anar al pati, en aquest cas, és la major necessitat. O si un dia l’educadora té pensada fer una activitat més dirigida, com pot ser pintar amb tempera, però els infants no estan concentrats o no estan motivats per aquest tipus d’activitat no es realitza. 

En cas que els entrebancs siguin externs a l’aula, com pot ser la pluja, cerquem alternatives per fer dins l’aula, proposar-los una activitat d’experimentació, contar un conte, traiem un material nou o que fa temps que no està present a l’aula, etc. 

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants de l’aula on faig les pràctiques, en general, són molt autònoms i la majoria ja s’han iniciat en el joc simbòlic. Aquestes dos aspectes crec que són motiu de la gran quantitat de situacions d’ajuda i cooperació que es donen dins l’aula. 

En les darreres setmanes he pogut observar diverses situacions d’ajuda mútua entre els infants. Per exemple, una filleta no volia menjar-se el panet, no se la veia motivada i un company i va anar i li va fer trossets petits mentre li deia que així li aniria millor per menjar-ho, un altre dia una filleta va ajudar a una companya a posar-se les sabates, ahir mateix, quan un infant ha acabat de fer les necessitats en el wàter, un company l’hi ha volgut posar el bolquer,etc. situacions com aquestes es repeteixen dins la nostra aula diàriament, i crec que són pròpies d’un aprenentatge significatiu en el qual ells aprenen entre ells. 

Com interactuen amb el mestre/a?
La interacció dels infants amb la mestra és contínua. Aquesta sempre està disponible dins l’aula i els infants sempre la tenen localitzada. La mestra sol estar ubicada en un espai de l’aula, de manera que als infants els sigui fàcil interaccionar-hi. 

Com s’interactua amb les famílies?
La interacció de les mestres amb les famílies és diària. Els moment d’acollida i recollida, al donar-se de manera esglaonada, permeten una comunicació individualitzada i fluida. 

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla?
El centre, més que tenir un pla d’acollida, té un pla d’adaptació destinat als infants i les famílies nouvingudes al centre. A l’EI Arc de Sant Martí consideren com a eix important el benestar emocional dels infants, creuen que aquest és bàsic pel seu desenvolupament i és bàsic pels aprenentatge posteriors. Pensen que l’etapa més delicada de l’escolarització és precisament l’adaptació i des del centre vetllen perquè aquesta es visqui de manera tranquil·la i positiva tant pels infants com les famílies. 

La incorporació dels infants es planifica de manera progressiva i gradual, ajustant-se a les necessitats individuals de cada infant. 

Els infants comencen a assistir al centre en un horari reduït en el que els infants compten amb la presència d’un referent (pare, mare, cangur, àvia, etc.) dins l’aula. Aquesta persona aporta seguretat a l’infant que no coneix l’espai i les persones amb qui es troba. 

A mesura que l’infant agafi confiança, l’adult de referència es va absentant en períodes de temps cada cop més llargs (deu minuts, quinze minuts, etc.) fins que arriba el gran dia en que l’infant s’acomiada del seu referent quan arriba a l’aula. 

Aquest període d’adaptació es fa tant amb infants nadons com de dos anys, i en qualsevol època de l’any, no perquè el curs ja hagi començat no es fa adaptació. A més, les famílies mantenen una reunió amb la tutora qui els explica tot aquest procés perquè el puguin conèixer prèviament i els aporta documentació. 

Quant a l’acollida dels infants a l’aula, es pretén deixar arribar en calma a les famílies, establir-hi una conversa tant amb elles com amb els infants i convidar als infants a interaccionar amb els espais de l’aula, on ells s’acomiaden de les famílies o de la persona qui l’ha portat a l’escola. 

Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Que jo conegui no. 

Relacionant-ho amb els models teòrics: Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?
Des del meu punt de vista, els marc teòric en què es basa el centre és el model interaccionista, no en tots els sentits però sí en els aspectes següents: 

• Enfocament contextual‐dialèctic, es dóna molta importància al context (tot allò que envolta l’entorn de l’infant: cultural, escolar, familiar, etc.). 
• L’infant és concebut com un constructor, investigador, etc. amb una sèrie de capacitats brutals. Es consideren actius en el seu propi procés d’aprenentatge.
• L’infant estructura el seu coneixement a partir de les iniciatives compartides amb adults i iguals. Però l’infant no pot aprendre sol, necessita la interacció amb els adults i l’entorn que l’envolten. 
• L’infant aprèn conceptes, procediments i actituds a través de l’activitat autoiniciada. Partint de l’activitat iniciada pel propi infant, però que amb l’ajuda (interacció) dels adults, descobrirà nous conceptes, experimentació, i actituds davant aquest aprenentatge. 
• La participació activa de l’infant és fonamental.
• L’educació ha de promoure una integració de funcions, funcions que tenen a veure amb la part més emocional i cognitiva, però hi ha d’haver una integració de tot això. Incorpora diferents aspectes i per això és concep com un tot. 

És així que el centre no es considera una escola transmissiva on l’infant aprèn el què li explica l’educadora, sinó que l’aprenentatge es dóna per ell mateix amb l’acompanyament de l’adult. 

Quant al currículum, ja he comentat anteriorment que l’escola treballa amb un currículum obert, tot i tenir pensats els continguts que volen treballar. El mestre proposarà diverses idees, però sempre tenint en compte les propostes o interessos dels infants o del context. 

Quant a les activitats, majoritàriament solen ser espontànies, joc lliure, construcció activa de la realitat. 

Les interaccions tant d’infant-mestre, infant-material com infant-infant és bastant alta i es dóna molta importància a aquesta. En qualsevol activitat que es duu a terme i durant el dia a dia es treballa l’escolta dels companys i quan un infant descobreix una cosa nova se li dóna molta importància. 

A l’aula s’intenta que els materials i els espais siguin variats i flexible, on es fomenti l’exploració, l’experimentació i el descobriment. Els materials que es presenten normalment no donen una única resposta, sinó materials que puguin fomentar i despertar la curiositat i les ganes d’aprendre dels infants. 

Quant a les funcions de l’educador, considero que la tutora de l’aula on estic fent les pràctiques treballa els següents aspectes: 

• Inicia, ofereix idees i respostes a les activitats
• Observa, avalua i estructura l’ambient
• No és la protagonista de l’aprenentatge de l’infant però tampoc és un simple espectador del procés
• Guia i estimula la iniciativa, el joc, l’experimentació i el raonament

Tot i així, com és de suposar, hi ha molts aspectes comentats anteriorment que es poden millorar i perfilar.

Des del meu punt de vista, el que manca més a la meva aula i que considero essencial, és la reflexió diària, el fet de repensar en les accions i els fets viscuts a l’aula i emprar les conclusions per millorar les actuacions dins d’aquesta. Tinc la sensació que les activitats tenen un caire massa espontani on hi falta una part de planificació, observació amb una intencionalitat concreta i una avaluació referent a aquest objectiu. 

És així que, trobo a faltar uns objectius més marcats, no fixes i tancats però si presents en les intervencions dels adults per ell poder respondre al perquè de les seves accions, metodologies i activitats realitzades a l’aula. 

En darrer lloc, crec que a l’escola s’hauria de tenir més en compte la participació de les famílies en el procés educatiu dels infants, perquè crec que les educadores, en general, tenen clar el projecte educatiu del centre però no s’ha donat a conèixer a les famílies i m’assembla que a aquestes, en ocasions, els fa falta una explicació.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per desenvolupar aquesta tasca he aportat la competència 1.1., 1.2. i 1.4. perquè m'he basat amb el PEC del centre i les observacions diràries, reflexionant-hi i fent algunes conclusions, així mateix, he treballat la competència 3.2. refleixonant sobre l'organització i el funcionament del centre. I, he treballat la competència 4.1. identificant el marc teòric que argumenta les pràctiques que es duen a terme. 

Un dia típic a l'escola

L’escoleta està oberta als infants de 8h a 14h, però ells poden arribar i anar-se’n quan vulguin, no hi ha un horari establert. Per tant, pel matí els infants arriben a l’aula acompanyats dels seus familiars o cangurs de manera esglaonada de manera que la tutora, i ara jo que estic fent pràctiques, podem atendre a les famílies i als infants de manera més individualitzada.

Així com arriben, els infants deixen en el seu penjador les seves pertinences i inicien el joc per racons de manera lliure a l’aula. Els infants van interaccionant entre ells mentre juguen en els racons i nosaltres els acompanyem en aquest procés oferint-los nous reptes i estructurant-los el material perquè els motivi a iniciar el joc. 

Sobre les 10h aproximadament, els infants ens indiquen que tenen gana i la tutora o jo posem el mantel a la taula rodona que tenim a l’aula. Aquesta taula disposa de sis cadires, per tant, els infants que tinguin gana poden anar a cercar un mantel petit per posar al lloc on volen seure, el seu got i el talequet amb el berenar. Una de les dues adults ens seiem amb ells a la taula i iniciem el berenar. El fet de ser un grup reduït, permet als infants establir una conversa tranquil·la entre ells i la rutina del berenar resulta ser un moment de calma i serenor on els infants es prenen el temps necessari. La resta d’infants segueixen jugant pels racons amb l’acompanyament de l’altra adult, actualment, perquè sinó ho fan sols, i quan un infant ha acabat de berenar, recull el got i el talequet en el seu lloc i es convida als infants que encara no han berenat a que venguin a fer-ho. 

Mentre els darrers infants berenen, una de les educadores va a dormir amb els infants que ho necessiten i quan tots els infants ja han berenat, llevem taula, granem i escurem. 

Un cop endreçada l’aula, iniciem el canvi de bolquers amb els infants que encara no ho havien necessitat. Aquests darrers dies em començat a fer les necessitats en el wàter amb alguns dels infants, a la resta els fem el canvi de bolquers. 

Llavors, tots junts recollim l’aula, iniciem la tasca les educadores però convidem als infants a fer-ho amb nosaltres i normalment són molt participatius. 

Seguidament fem l'assemblea de Bon dia, normalment sol ésser sobre les 12h. Aquest compte amb una cançó inicial, la col·locació de les imatges dels infants en un plafó per identificar qui ha vingut a l’escola i qui no i després cantem cançons, tenim un cançoner d’aula i ells trien quines volen cantar. 

Quan acabem l’assemblea del bon dia, anem al pati comú i hi solem fer una hora més o manco. Llevat dels dimarts que anem a psicomotricitat, per tant, no anem al pati gran. 

Quan els infants ja estan cansats, o bé de ser a l’aula de psicomotricitat o de ser al pati, entrem a l’aula. Solem ser 7 infants i ens seiem a la taula i els netegem, mengen una galeta i beuen aigua. Després, els netegem de nou les mans, la cara i els pentinem posant-los colònia. 

En acabar, col·loquen els gots en el seu caseller i els motivem a fer un joc tranquil: mirar un conte, jugar amb el material d’heurística, etc. fins que venen a cercar el darrer infant.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per mitjà d'aquesta pràctica he treballat la competència 3.2. perquè he aportat reflexions sobre el funcionament i l'organització del dia a dia dins el centre on estic fent les pràctiques. 

El rebost d'experiències de l'infant

L’article La interacció i l’ètica dels nens petits, Revista in-fàn-cia 179, pàgines 13 – 23, m’ha suposat una extensa reflexió i m’hi he identificat molt, ja que les observacions descrites fan referència a infants de 1-2 anys i és l’edat amb qui estic fent les pràctiques i les situacions exposades són corrents a la nostra aula.

Quan a la metodologia que utilitzen les educadores, reflexionar conjuntament sobre situacions observades en el dia a dia dels infants en el centre, m’assembla molt ben encertada ja que la mirada cap aquesta és molt més real i com bé diu l’article, ajuda a pensar i actuar. Pel que se’ns explica, sembla un centre amb una línia metodològica molt ben definida i unes educadores molt engrescades i ben avingudes on la comunicació és el seu punt clau per seguir endavant la seva tasca.

“Donar veu als infants petits depèn en gran mesura dels adults que els envolten i de la seva capacitat de posar atenció a la comunicació marcadament corporal que s’estableix tant entre els infants com en la seva interacció amb els adults”. Després de llegir aquesta afirmació, vull fer-hi una mica més de força perquè crec que la societat en general considera als infants com a persones que actuen sense motius i sentim frases com: bé, ells no ho entenen o ells no se n’adonen de res, etc. Jo considero que tenen part de raó, als infants no donen importància a segons quins aspectes perquè són importants per a nosaltres no per a ells, però als infants també tenen interessos, ja comencen a formar la seva personalitat, per tant, hem d’actuar des del respecte i l’escolta.

Aquesta tasca no la podem fer sols, penso que inicialment hauríem de ser les educadores les qui estem dispostes i creiem amb aquesta metodologia. Saber escoltar és una competència que s’adquireix amb esforç i paciència, i com a adultes que no ho dominem cara als infants, més ens costa. Per tant, hem d’estar dispostes a dedicar un temps important a aquesta tasca, inicialment molt costosa però que al final farem sense adonar-nos. Parlo en primera persona, perquè crec que sóc la primera que no la domino, de fet, mentre llegia les situacions exposades a l’article em venien moltes situacions que he viscut en primera persona i no he valorat. Però el fet d’haver-ho vist des d’un altre punt de vista, m’ha implicat molt. A partir d’aquí defensar la importància que té la comunicació i l’acompanyament mutu entre les educadores.

Un cop les educadores tinguem assumida aquesta tasca i coneixem de primera mà la importància que té, hem de transmetre-ho a les famílies. Ja que aquests són uns educadors per la vida essencials pels infants.

Quan se’ns parla de la pedagogia, basant-se en Johansson, les autores de l’article consideren que l’ètica viscuda dels infants petits es basa en dos blocs: els infants lluiten pels seus drets; dret als objectes i dret a compartir el món amb d’altres i justícia i l’altre bloc, com els infants tenen cura del benestar dels altres; tenir cura i no fer mal als altres. Jo a més, hi afegiria el dret a ser escoltats, pel que comentava anteriorment, els infants adopten actituds perquè se’ls escolti és una necessitat de tota persona i un dret.

El rebost d’experiències de l’infant és una metàfora molt encertada per part de Johansson. Comparteixo l’opinió que cada vegada que els infants comparteixen experiències, aquestes passen a formar part d’ell mateix i marcarà l’actuació de l’infant en situacions futures, tant si aquestes han estat positives com negatives. Podem considerar les experiències com un aliment que ens ajuda a créixer.

Un tema que darrerament em preocupa bastant a l’aula on estic fent pràctiques són els conflictes. Aquesta lectura m’ha donat una visió diferent a la que coneixia i, de fet, he posat en pràctica algunes de les estratègies que es comenten.

En la resolució de conflictes la tasca de l’adult és dificultosa, s’ha d’aconseguir observar, no actuar i al mateix temps estar a punt per intervenir en la situació, si cal. 

Hem de tenir en compte que els infants no sempre usen el llenguatge com a mitjà d’expressió. I tornant a l’argumentació inicial, hem de saber escoltar-los i entendre’ls, no jutjar des de primer moment.

He posat en pràctica el no intervenir de manera immediata, i he pogut observar que els infants mateixos saben resoldre-ho. Sempre estic parlant de situacions amb petits conflictes on cap infant resulta ferit.

I, també em va agradar l’estratègia d’involucrar als infants en la resolució del conflicte i ho vaig posar en pràctica a l’aula. Tant ho vaig fer mitjançant preguntes obertes establint una conversa entre els infants i jo, com vaig expressar-los com està l’infant que s’expressa. Per exemple, a l’aula una filleta no volia que un company l’engronses i ja li ho havia expressat, i quan vaig veure que la situació es posava tensa vaig comentar-li a l’infant que a la seva companya no li agradava, i ell la va mirar i va col·locar-se de manera que la pogués veure però sense tocar-la.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per dur a terme l'anàlisi d'aquest article he treballat la competència 1.2. i 1.4. ja que he reflexionat sobre els elements que aporten una bona pràctica i n'he tret algunes conclusions. I, també he treballat la competència 4.2. comparant algunes pràctiques de la lectura amb les que he viscut durant les pràctiques.