Autovaloració de les competències després d'haver finalitzat les pràctiques

1. És autònom en l’aprenentatge

1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura

La recerca d’informació i recursos és per a mi, una pràctica molt habitual i de coneixement per la nostra professió, aquesta et dóna a conèixer diverses visions sobre un mateix tema el que t’ajuda a polir la teva pròpia. El cert és que en aquest període de temps he estat molt ocupada i no m’he pogut dedicar a una tasca de recerca diària o quasi de caire general, però sí que m’he centrat en la cerca d’informació dels temes que més m’han cridat l’atenció i/o m’han preocupat durant les pràctiques. 

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

En aquest àmbit ja he actuat de ple durant tot el quadrimestre, tant en les tasques de l’assignatura com en les pràctiques al centre. Considero que, tot i haver adquirit fluïdesa i tenir uns ítems clars sobre el que és una bona pràctica, em manca facilitat d’expressió per donar a conèixer les meves reflexions a la resta. I, sobretot, penso que necessito veure moltes actuacions i ser partícip d’elles, ja que la meva edat i la manca d’experiència em limiten la capacitat de reflexió en alguns sentits, necessito conèixer més. 

Per desenvolupar aquesta competència m’han aportat un gran suport les conferències i propostes de reflexió exposades en l’assignatura. Però en el sentit personal, he trobat molt a faltar una crítica constructiva sobre la meva pràctica dins l’aula. 

1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

Aquesta, al igual que la recerca d’informació, és una pràctica que tinc assolida des que vaig cursar el batxillerat, de fet, utilitzo el portal web “symbaloo” on hi tinc penjat els enllaços dels blogs que considero més interessants i així amb facilita l’entrada setmanal. 

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica

Després d’haver desenvolupat la tasca de la bona pràctica d’aula, vaig veure que no la tinc assolida ja que no vaig saber argumentar la fonamentació teòrica que té al darrera. Pel que segueixo pensant que em manca dominar les diferents teories pedagògiques per poder-les identificar en les pràctiques reals, com ja he comentat anteriorment, em manca vivència en el món educatiu i espai de reflexió sobre aquests. De moment, el que m’ajuda molt és reflexionar en petit grup sobre una situació viscuda per tot aquest, així contraposem diferents punts de vista, el que m’aporta coneixements no identificats per jo mateixa. 

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Penso que en general sóc conscient de les meves capacitats i competències professionals, així i tot, és cert que en ocasions sóc massa pessimista i no em veig capacitada o em comparo amb altres persones i tinc la sensació de no haver actuat bé o d’inferioritat, punt feble a millorar. 

2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre

Aquesta competència l’hem treballada molt en les tasques de l’assignatura. A mitjan curs, aquestes van fer adonar-me que a vegades estava influenciada per l’actuació de la meva tutora d’aula, però adonant-me he pogut adoptar una estratègia, tenir clar què vull jo i reflexionar sobre les situacions d’aula viscudes uns dies després, ja que m’han ajudar a ser més objectiva i a consolidar les meves creences. 

2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

Referent aquesta competència encara em manca una tasca important, millorar la meva redacció i expressió. Tinc importants dificultats per descriure i donar a entendre situacions, creences, objectius, etc. a altres persones, fet que em desanima en veure que la meva opinió té poc ressò però que al mateix temps em motiva a superar-me a jo mateixa. 

2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

Aquesta competència la tinc assolida, ja de per si és una característica personal, sempre em qüestiono la meva posició i/o actuació, en alguns cops massa hi tot perquè exagero les situacions i les transformo en negatives. Tot i així, per a jo, tenir-la assolida no significa que no s’hagi de seguir treballant. 

2.5. Recull dubtes i dilemes

Els dubtes i dilemes han estat ben presents durant tot aquest quadrimestre, la descoberta de situacions d’aula desconegudes han suposat un desconcert en quina seria l’actuació més adequada. És així que els he anat recollint i resolent, argumentant i/o cercant diverses estratègies d’actuació, en aquest cas en Pere Alzina, tutor de la UIB m’ha ajudat moltíssim. 

2.6. Argumenta el que ha fet i per què

En aquesta competència, al igual que la 2.3. em manca la capacitat d’expressió oral i escrita, però sobretot aquesta darrera. 

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

Competència assolida. Al llarg de les pràctiques m’he trobat en diverses situacions que dubtava si havia actuat adequadament o que havia comés alguns errors, i he intentat no desanimar-me i cercar informació referent aquestes, comentar-ho amb la meva tutora de l’aula de pràctiques, amb les meves companyes de grup i, sobretot, amb en Pere Alzina. 

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

Aquesta competència ha estat ben present i ben utilitzada al llarg del quadrimestre. He reflexionat molt sobre el funcionament del centre i de l’aula on he fet les pràctiques, reflexió que he compartit amb la meva companya, na Noelia, la qual he treballat i qüestionat molt en el meu diari, ha estat una bona eina. 

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

Al igual que l’anterior, durant els mesos de pràctiques he pogut conèixer de primera mà el funcionament i la organització del centre de pràctiques, de manera que ha estat tema de reflexió. Les tasques de l’assignatura i del Pràcticum han propiciat a aquesta, pel que considero que, juntament amb les aportacions de totes les persones qui he tingut més properes durant aquest període, n’he extret una reflexió profunda i evidenciada. 

3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

Considero que tinc aquesta competència assolida, he tingut l’oportunitat d’anar a fer les pràctiques en un centre on els documents d’aquests sempre estan disponibles el que m’ha facilitat la seva visualització, podent-los tenir a casa durant un temps i reflexionar-hi, tasca motivada per l’elaboració de l’anàlisi del centre que se’ns demanava al Pràcticum. 

A més, l’observació del dia a dia, la redacció del diari i les converses referents al centre i les aules amb la meva companya de pràctiques han contribuït molt en aquesta competència. 

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

Al igual que la competència 1.4., crec que no la tinc assolida ja que no sé argumentar-les prou bé. Així i tot, ha estat un aspecte de reflexió sobre els marc teòric que el centre argumenta en el PEC i les actuacions que es duen a terme dins l’aula, ara em manca saber expressar de manera entenedora les meves creences i concepcions. 

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara

Aquesta competència la tinc assolida, l’hem treballada personalment en l’assignatura el que m’ha suposat un aprenentatge significatiu i assolit. El llistat amb els ítems que vam elaborar a classe, ha estat una eina molt funcional per assolir aquesta competència. Així mateix, les tasques desenvolupades en l’assignatura, també m’han ajudat a assolir-la. A més, al centre on he fet les pràctiques hi ha presents diversos models, el que m’ha dut a comprar-los i a reflexionar sobre aquestes arribant a la conclusió de quins aspectes són millorables i quins crec que són els més adequats. 

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació

Aquesta competència crec que la tinc assolida en el sentit que he reflexionat sobre múltiples situacions d’aula mitjançant observacions diàries i enregistrant-les per poder elaborar una hipòtesi el més propera i real possible. Tot i així, considero que hauria arribat a conclusions més significatives si la meva tutora de pràctiques m’hagués acompanyat en la pràctica. 

5. Reflexiona sobre el procés de millora

5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

Aquesta competència no ha estat assolida fins al dia d’avui. Al inici del curs, no en coneixia la diferència i al llarg d’aquest no havia aturat a replantejar-m’ho. Fa unes setmanes vam treballar-ho a classe, el que em va costar arribar a entendre. Tot i així, sí que he treballat bones pràctiques al llarg de l’assignatura, i estic realitzant, juntament amb na Noelia, un projecte de millora, el que m’evidencia la diferència entre aquests. 

5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema 

Competència assolida. El projecte de millora que he dut a terme al centre s’ha centrat en aquesta, no hem dut a terme cap millora sense haver identificat una necessitat prèvia. A més, crec que al llarg de les pràctiques he anat millorant la identificació i atenció de les necessitats momentànies que expressaven els infants. 

5.3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques

Aquesta competència la tinc assolida, però no d’aquest curs. Sempre hem justificat i argumentat els nostres treballs amb referències bibliogràfiques i aquest no serà diferent. 

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora

Per desenvolupar el projecte de millora, a part de partir de les necessitats que presentaven els infants, hem tingut en compte la pedagogia del centre, el context i les condicions en les que ens trobàvem, del contrari aquest no hagués tingut sentit ni rellevància després de finalitzar les pràctiques, i la nostra intenció no era millorar els espais i els material de l’aula en un temps establert.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Amb aquesta tasca he treballat la competència 2.1., essent el principal objectiu d'aquesta i per poder-ho argumentar, he hagut de reflexionar sobre el meu procés d'aprenentatge des de l'inici de l'assingatura fins al moment acutal, treballant la competència 2.4. i a competència 2.7. perquè he argumentat alguns competències no assolides i per tant millorables. 

Les mossegades

Les mossegades ha estat un fet present en la meva aula de pràctiques, el qual m'ha preoupat i m'ha motivat a fer una recerca sobre el tema. 

Les situacions a l'aula han estat diverses i algunes d'elles no tenen un motiu aparent, les quals sempre solen ser fetes pel mateix infant, motiu que més m'ha intrigat i m'ha fet reflexionar-hi en moltes ocasions, malauradament, sense obtenir-ne una resposta definitiva. 

Per aquest motiu, he considerat oportú compartir en el blog alguns enllaços que vaig considerar interessants: 

• http://mestres.ara.cat/elsprimerspassos/2010/01/12/quan-no-puc-dir-el-que-sento/
• http://www.lesbaldufes.com/index.php?option=com_content&view=article&id=17:mossegades&catid=1:fotografies-baldufes&Itemid=24

I, la referència d'un dels dos articles que ens recomana Marta Rafecas en la seva publicació de blog: 

• López Fuentetaja, A. Mossegar és cosa de criatures, Guix d'Infantil Núm. 2. Juliol-Agost 2001

On sóc ara?

El primer dia de l’assignatura, vam parlar de la imatge del vaixell evolutiu, i jo vaig considerar que estava en el ninot nombre 6 perquè fins al moment havia après part de la teoria però necessitava posar-la en pràctica i aprendre sobre aquesta. I, pensava que en finalitzar les pràctiques estaria posicionada en el ninot nombre 14, essent capaç de guiar i acompanyar als infants de la classe. 

Jo crec que la perspectiva s’ha complert, considero que he sabut gestionar l’aula i en ocasions, ser-ne la referent. He tingut l’oportunitat de proposar algunes activitats dins l’aula i dur-ne a terme d’altres que ja es feien i, en general, m’he vist capacitada per fer-ho. Sobretot, estic satisfeta perquè he sabut acompanyar als infants durant les situacions quotidianes de l’aula durant les dinàmica diària de l’aula.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El retorn a la imatge del vaixell evolutiu m'ha suposat el treball de la competència 2.1. i 2.6. amb la identificació de la meva posició referent a les capacitats que considero que he adquirit durant el procés de les pràctiques. 

Què he après? Què canviaria de l’assignatura?

Havent acabar l’assignatura de Reflexió i innovació educativa les sensacions són positives.

Primerament, comentar que vaig començar en bon peu l’assignatura, ja que el dia de la presentació em vaig anar molt engrescada a casa després d’haver vist l’actitud activa i positiva de na Carme. En els propers dies ja vaig elaborar el blog, una tasca prou complicada però que em va aportar nous i significatius aprenentatges referents a les TIC. 

Al llarg de l’assignatura, valoro molt les dinàmiques que s’han dut a terme a les classes, partir d’experiències reals per desenvolupar les tasques teòriques d’aquesta. En general, les conferències ofertes han estat molt motivadores i de caire reflexiu, aportant-me alguns granets d’arena en els meus coneixements previs i plantejant-me una tasca de reflexió important. Així mateix, les pràctiques de l’assignatura, m’han aportat noves visions, facilitant-me la tasca de reflexió i de mirall en el meu dia a dia de les pràctiques, aportant-me un caire realista i més objectiu. Tot i així, el volum de feina, en algunes ocasions, ha estat molt elevat, el que no m’ha permès realitzar algues tasques com m’hagués agradat, ja que m’ha mancat temps de reflexió.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 

En aquesta publicació principalment he treballat la competència 2.2 ja que he reflexat la meva opinió referent a l'assignatura i la competència 2.4. al replantejar-me la dinàmica de la classe i la formació rebuda amb aquesta.

Les meves línies vermelles

Al iniciar l’assignatura de Reflexió i innovació educativa, se’ns va demanar que penséssim amb les línies vermelles (què no faríem mai) que podríem trobar-nos durant les pràctiques. Les que jo hem vaig plantejar foren: 

• Cridar als infants 
• Ser autoritària
• Referir-me als infants des de la meva altura 
• No escoltar-los 

Un cop acabades les pràctiques, considero que: 

          Cridar als infants ha estat una línia vermella que vaig traspassar un dia, i hem vaig sentir molt malament amb jo mateixa, havia actuar en contra de jo mateixa. Era una dia de tensió a l’aula, un infant havia agredit quatre cops i jo vaig gestionar aquest darrer, l’infant estava molt nerviós i va intentar mossegar-me dues vegades, en aquesta darrera vaig cridar dient: Prou! I els vaig asseure en un costat, ell va rompre a plorar i li vaig dir: Intenta tranquil·litzar-te i després en parlarem. Aquella situació va ser molt dura per a jo, vaig sentir com si m’hagués faltat a jo mateixa. Per part meva va ser una situació, però els crits o els toc d’avís amb un to elevat han estat molt presents a la meva aula de pràctiques, i és esgarrifós, hem de tenir-ne molta cura perquè no aporta cap aprenentatge ni benestar dins l’aula. 

           Penso que durant aquest quatre mesos no he abusat de la meva autoritat, crec que he actuat atenent, dins les meves possibilitats, a les necessitats que presentaven els infants, comprenent-los i respectant-nos mútuament. Tot i així, alguns cops, en contra de la meva voluntat, he hagut d’expressar algunes normes (innecessàries i de caire autoritari, des del meu punt de vista) als infants, les que he intentat gestionar de manera respectuosa i sense ser una exigència, tot i que ho fos per la seva tutora. 

          Considero que m’he adreçat als infants des d’una posició adequada: sense mirar-los des d’una altura superior a la seva, mirant-los en parlar-los, dedicar-los-hi temps i no entremetre’m en les seves converses. 

          I, referent a l’escolta, penso que l’he treballada diàriament dins l’aula i que, un cop a l’escola, m’he dedicat a observar i reflexionar sobre les situacions viscudes, escoltant no només directament sinó indirectament (fets, expressions, situacions externes, etc.). Tot i així, sóc conscient que en algunes ocasions la meva capacitat d’escolta no ha estat prou desenvolupada i algunes situacions m’han passat desapercebudes.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En aquesta entrada he treballat la competència 2.1. ja que he reflexionat sobre les línies vermelles que havia establert a principi de les pràctiques identificant els meus punts forts i punts febles referents a aquestes. I, la competència 2.7. reflexionant sobre els errors que he comès, passant aquestes línies vermelles, el que m'ha suposat una reflexió posteriror. 

Experiència de l'Albert

L’experiència que ens ha explicat l’Albert, crec que compleix la majoria dels ítems que vàrem establir per considerar una pràctica com a adequada. Seguidament argumentaré els aspectes directament he vist reflexats en la seva experiència. 

L’atenció a la diversitat es potencia totalment ja que és la base en la que es basa el centre. L’Albert ens ha explicat que tot i estar molt preocupats perquè els mateixos mestres no estaven contents amb la feina que duen a terme i les famílies no estaven implicades ni motivades pel projecte de centre, per iniciar un canvi en el centre van partir de la inclusivitat.

Una bona estratègia per treballar des de la inclusivitat són els grups reduïts, aspecte que utilitza el centre tant en infantil com a primària. En els amics especials es treballa en parelles, argumentat com l’inici del treball en petit grup, que de fet, a partir d’EI6 ja ho comencen a introduir. I, en les aules germanes, treballen dues aules d’edat diferent alhora però, aquestes es solen dividir en petits grups o parelles per desenvolupar les activitats. Referent aquest ítem, el que no em va quedar clar és si els horaris són flexibles o no, suposo que en el cas de les aules germanes ha d’estar més planificat ja que al ser de cicles diferents ho han de preveure, però no ho tinc clar. 

Pel que ens va explicar l’Albert, els mestres proposen unes activitats als infants i els les desenvolupen com troben més adient. Tenint això com a referent, penso que l’ítem referent a partir des dels interessos dels infants quedaria una mica incomplert, ja que la proposta ve donada per l’adult. Això no significa que no els aporti un aprenentatge significatiu ja que la resta de l’activitat la desenvolupen els infants per sí sols, essent ells els protagonistes del seu aprenentatge, fomentant la creativitat dels infants i potenciant l’autonomia, havent de ser més responsables. 

Per tant, com també ens ha comentat l’Albert, totes les pràctiques que duen a terme es basen amb la cooperació, els infants es van gestionant ells mateixos, oferint l’oportunitat que cada infant potenciï les fortaleses que ell té aportant-les al grup o parella de treball i obtenint-ne un retorn de la resta, aportant-li també, un aprenentatge i molt significatiu, aprenen els uns dels altres. 

Considero que aquesta pràctica aporta un aprenentatge integral als infants ja que no estem parlant solament d’un aprenentatge lingüístic, o matemàtic, etc. sinó han d’aprendre una mica de cada matèria en una sola activitat per aconseguir-ho, i no només a nivell acadèmic, sinó que a nivell social i personal, ja que els infants han de cercar estratègies per aconseguir una convivència favorable, conèixer nous punts de vista i aprenen a gestionar-se per si sols. 

Perquè tots els aspectes anteriors s’assoleixin el millor possible, l’alumnat ha d’estar ben motivat, al no ser així, es crearia un ambient tens, amb manca de respecte i no es podrien desenvolupar les activitats adequadament. Però, pel que ens ha transmès l’Albert i per les fotografies que hem vist, crec que es respira un ambient relaxat, de confiança i respecte dins les aules i entre els diversos grups i/o parelles. 

Quant als educadors i educadores, jo penso que també treballen des la cooperació, i que la pràctica educativa s’inicia des d’un diàleg previ, un consens i un respecte mutu, ja que l’Albert ens ha explicat que va ser decisió de l’equip iniciar aquest canvi de pedagogia de centre. 

Els educadors del centre semblen estar molt motivats i engrescats per dur a terme el canvi ja que fan quedades reflexives i visiten altres centre per conèixer noves metodologies i línies de centre i, acomodar-les al seu centre si hi estan d’acord, sempre tenint present el context en el què viuen, ja que una pràctica pot ser molt positiva en un lloc però no funcionar en un altre perquè les realitat són distintes. Així, l’Albert ens va aportar un aire d’implicació i compromís educatiu, per part dels educadors. 

Al centre on treballa l’Albert donen molta importància al canvi, de fet, l’Albert l’ha definitiu d’una manera molt clara: Les escoles, encara que no ho sembli a simple vista, tenen una història, i no poden canviar d’avui per demà. S’ha d’anar canviant poc a poc, fent passes petites però consistents. He considerat molt oportuna aquesta descripció, no voler fer tots els canvis avui, sinó anar fent dia a dia i consolidant-los. Aquest argument em dóna a pensar que darrera les pràctiques hi ha una fonamentació teòrica reflexionada, i una planificació prèvia de l’activitat, estant dispostos al canvi, per tant, amb propostes obertes i flexibles modificables en cas necessari. I, per tant, potenciant la capacitat d’autocrítica, observant les seves actuacions i els respectius resultats. 

Referent a la tasca d’avaluació cap a l’alumnat, jo crec que, tot i no explicar-ho a la conferència, es té molt en compte el procés que fa l’alumnat en les activitats, perquè sinó no tindria sentit la resta d’argumentacions que ha fet. Per molt que es treballi en grup reduït, si només es té en compte el resultat final, es perd tota l’essència del treball. 

Quant a la documentació, l’Albert ens ha mostrar alguns fragments de videomuntatges on els infants són els protagonistes explicant les experiències que viuen i com veuen ells aquesta metodologia de treball, al igual que imatges dels amics especials o aules germanes, pel que penso que és un aspecte que es té molt present al centre. 

Tal com he comentat anteriorment, el centre adapta els canvis que vol dur a terme al context on es troba, però l’Albert comenta que, tot i així, veien que no acabaven de lligar prou amb les famílies, que aquestes no estaven prou engrescades amb el projecte. És així, que l’aspecte de vinculació amb l’entorn i d’escola oberta quedava una mica aïllat. Però, l’Albert ens explica que des de llavors s’han marcat com objectiu que totes les famílies entrin al centre i a les aules almanco una vegada al curs. I, van iniciar sessions formatives per les famílies sobre temàtiques que els interesses. Aquestes inicialment contaven amb una presentació sobre l’aspecte que interessava a les famílies i es complementava amb unes fotocòpies d’articles. Però, reflexionant-hi s’adonaren que això no els suposava un aprenentatge significatiu, pel que feren una mica de canvi i actualment s’ha dut a terme un calendari, concretant una reunió cada mes on s’expliquen a les famílies activitats que poden dur a terme amb els seus fills/es durant aquell mes vinent, sempre de caire cooperatiu. Són activitats senzilles que es poden fer al dia a dia amb els seus fills/es. Estan adaptades a les seves competències i, tot i no posar-les totes en pràctica, es transmet als pares la filosofia de l’escola. Ells ho van fent durant el mes, i en la trobada duen una activitat documentada per compartir-la amb la resta de les famílies i establir una conversa. Així s’aconsegueix un treball cooperatiu amb les famílies molt enriquidor i significatiu. 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En aquesta tasca he treballat la competència 1.2. reflexionant sobre quins ítems dels que vam establir són presents en l'experiència de l'Albert i la competència 3.2. mitjançant les argumentacions dels aspectes reflexats en la pràctica.  

La innovació

Què és una innovació docent? Després d’haver assistit a una classe on es parlà del què és la innovació i d’haver visualitzat els apunts del tema, considero que una innovació és un conjunt de canvis en aspectes educatius, de caire específic en aspectes concrets del desenvolupament curricular (materials, estratègies d’intervenció, creences, ...).

Característiques

La innovació es diferencia de la resta d’aspectes referents a modificacions: reformes, canvis i millores per les següents característiques:

• És tracta d’un canvi educatiu
• És un procés, no un fet puntual
• Esdevé com a resposta a una necessitat específica, i s’ha de realitzat en coherència amb el context educatiu on es troba
• És intencional, planificada i sistemàtica
• Es proposa introduir un canvi o modificació per aportar qualitat 
• És observable, mesurable i avaluable 
• El canvi ha de ser conegut i assumit per les persones qui el duguin a terme
• S’ofereix una proposta de millora dels objectius, processos i/o pràctiques educatives 
• Modifica les formes de relació i d’acció entre els agents que la duen a terme, mai es tractarà d’uN procés individual

EntrebancsTota innovació suposa un gran esforç i dedicació, per tant, és propens trobar-nos en diversos obstacles a l’hora de realitzar-la:

• Referent als individus: la resistència a allò desconegut, la primacia, és a dir, a la forma com aprendre a resoldre un conflicte, a enfrontar-nos a una situació. 
• Referent als grups: mantenir seguretat i identitat de grup, por a perdre estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l’equip, manca de liderat o liderat inadequat
• Referent al procés: contrarellotge, objectius no clars, no hi ha avaluació de procés, desconnexió teoria i pràctica. Qualsevol acció ha d’anar acompanyada d’una avaluació. Una avaluació de procés, no de resultats. 
• Referent al sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa flexible. 
• Referent al sistema social: crisis de valors, crisis econòmica, tradicionalisme

Hem de tenir present que ens equivocarem, i el fracassos pesen molt, però això no significa que no siguem capaços de provar-ho.

Hem d’anar en compte que en diverses ocasions, els missatges de NO PUC són transmesos als infants, i no hauria de ser així, hauríem de ser capaços de creure que es pot i estar dispostes a provar-ho de nou, si nosaltres no estem convençuts no podrem convèncer i engrescar als altres. Som capaços i hi ha possibilitat de canvi.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Amb aquesta tasca he desenvolupat la competència 1.1. acudint al material penjat al moodel referent a aquest concepte. I la competència 1.2. ja que la tasca ha resultat una descripció d’un concepte que pot influir i potenciar una bona pràctica.

¿Asamblea con los más pequeños?, Gema Paniagua

Uns dies després de presentar la bona pràctica d’aula encomanada per l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa, la directora del centre on faig pràctiques em va facilitar un article que parla de les assemblees a l’escola bressol i crec oportú fer-ne una referència.

Primerament, comentar que aquest article fou el qui motiva a les educadores del centre a canviar aquest moment quotidià. A l’escola, el Bon dia es feia, com en molts centres, pel mati, a primera hora. Actualment, l’assemblea o trobada es fa a mig matí ja que es pensa que fer-ho de bona hora no aporta fets significatius ja que els infants acaben d’arribar de casa i el que volen és jugar, a més, d’aquesta manera les famílies poden arribar pausadament sense tenir presses a no arribar a temps pel moment de l’assemblea o per interrompre’l. D’aquesta manera, en el moment de trobada amb els infants, es pot fer un recordatori al que hem fet durant el mati i preveure el que farem després, potenciant de ple la identitat dels infants. 

A l’article, es planteja si s’ha de fer l’assemblea o no amb infants d’edat compresa entre 1-3 anys. Jo comparteixo l’opinió expressat en l’article, s’ha de considerar el moment de l’assemblea com un moment de trobada, d’aprenentatge i de gaudi, la qual sigui atractiva i ajustada per l’edat. En el meu cas, als infants de l’aula on estic fent pràctiques els agrada molt reproduir el moment, de fet, quan es fixen amb el plafó on posen les seves fotografies, et demanen per fer el Bon dia (nom que utilitzen per anomenar l’assemblea). Penso que el fet de segui cada dia una mateixa seqüència, amb un ritual d’inici i final, afavoreix molt el moment. Els infants identifiquen el material que necessitem en cada moment i ja prediuen què passarà. Tot i així, en cada assemblea hi ha un toc especial per no generar monotonia, les estratègies van variant: la col·locació de les fotos la trien els infants així no hi ha dos dies seguits que presentem les fotografies igual, les cançons també les trien ells/es,...

Referent al temps, en l’article ens aconsella que sigui breu, que l’objectiu no sigui que els infants aguantin, sinó gaudir d’un temps flexible, allargant o acurtant el que faci falta, en funció del interès que el grup manifesti davant la proposta de l’adult. I l’espai, ha de ser un espai còmode, on tots els infants es vegin, Paniagua ens comenta que la millor forma d’organització és el cercle però que amb infants d’aquesta edat, és la ferradura, ja que la principal referent és l’educadora. En el nostre cas, ens col·loquem en forma de ferradura, ja que els infants tenen com a referent l’educadora ja que aquesta es situa al costat del mural. 

Per acabar, comentar que uns dels dilemes que hem plantejava quan vaig analitzar la bona pràctica és que hi ha infants que no participen quasi mai en l’assemblea. Referent aquest aspecte, en la lectura se’ns comenta que és habitual que acaparin més atenció els infants més oberts i que és evident que l’assemblea en gran grup no és un lloc adient per aquells infants que són és reservats o tímids. Com a estratègies per equilibrar la participació hi ha les rondes, però no s’ha d’abusar d’aquestes perquè poden resultar molt pesades i causar un efecte negatiu a la resta d’infants. Així i tot, l’alternativa que més m’ha agradat ha estat la de tenir en compte aquells infants que els costa més participar en gran grup per atendre’ls en petits moments durant la jornada on es pugui establir una conversa referent a algun interès personal. 

Els temps i els ritmes de la naturalesa, Carme Cols, Eva Sargatal i Josep Fernàndez Quiles

Aquest article publicat a la Revista Infància el setembre-octubre del 2012 dóna a conèxier un projecte educatiu que, tot i parlar-ne molt, encara està lluny d'aconseguir-se a causa del ritme accelerat que porta la societat en general. Penso que encara ens queda molta feina d'expansió per donar a conèixer els avantatges que aporta l'elogi a la lentitud, el viure i valorar més el moments quotidians. 

En l'article se'ns parla de prendre consciència de les nostres realitats, aspecte essencial per afavorir les pràctiques educatives, per poder dissenyar i organitzar uns espais adaptats a l'espai, confortables i que cobreixin les necessitats que presenten els infants. Aquesta situació, és la que conjuntament amb la meva companya, intentem desenvolupar en el nostre projecte de millora, modificar o crear nous espais o materials per cobrir les necessitats dels infants, sempre tenint en compte la realitat en la que ens trobem. 

Aquest projecte defensa una escola a l'aire lliure, plena d'experiències que donin lloc a nous llaços i la cohesió social. Estic d'acord, i m'ha agradat aquesta comparació que es fa amb la naturalesa: els temps i els ritmes de la naturalesa són pausats, cada pocés necessta el temps necessari i les condicions adequades. Així com ho requereixen els processos educatius. Ja que el contacte amb la naturalesa ofereix als infants el contacte amb el nostre entorn més proper, la realitat pura on s'hi dóna cabuda a tot: imaginació, relacions, descobriments, experimentació, manipulació, etc. A l'escola on faig les pràctiques, trobo molt a faltar aquest espai natural, ja que els infants disposen d'un pati prou gran però mancat d'elements naturals.

I, finalment se'ns parla de l'organització i el temps a l'escola, donant molta importància al temps d'infància, un temps tranquil, serè, de gaudi i relacions, i dinàmic. És bàsic i essencial el temps d'escolta als infants, no només per entendre'ls a ells, sinó per aprendre'n. Jo compartesc l'opinió de tenir una planificació i una previsió prèvia per millorar l'atenció als infants i, conèixer diverses estratègies per oferir-los diferents oportunitats a gust. 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Al igual que en els dos articles anteriors, he fet una reflexió sobre els elements que porten una bona actuació prefessional (Competència 1.2.) i he identificat les meves creences amb les expressades en l'article, comparant-les amb les actuacions que he viscut al centre on estic fent pratiques (Competència 2.2.). A més, he vist reflectit l'objectiu del nostre projecte de millora (Competència 5.1.).  

Les activitats quotidianes, Tiziana Morgandi

Quant a la lectura de Morgandi, estic totalment d'acord amb la metodologia que ens presenta, atendre als infants i organitzar els espais per donar resposta a cada infant de manera individual per així afavorir el desenvolupament de les competències de cadascú. 

És així, que l'observació diària es considera l'eina essencial per poder organitzar l'escola en diverses propostes, oportunitats i intervencions que responguin a les necessitats, als interessos i a les competències dels infants. 

Per poder-ho dur a terme, és clau tenir present la ideologia presentada en la lectura de Carmen Barbosa comentada anteriorment, oferir el temps necessari, així es prossibiliten les repeticions que calguin per aconseguir la descoberta, conèixer i aprendre. És a dir, s'ha de propiciar un context amb clima tranquil, que ofereixi diverses oportunitats i que sigui estable. 

Realment, tot el que se'ns explica a la lectura sembla molt idíl·lic, però és possible. Jo al centre on estic fent les pràctiques tinc l'oportunitat de viure un moment de berenar en petit grup, on cada infant berena durant el temps que li cal i es donen situacions col·laboratives molt enriquidores com infants que s'ajuden a donar-se el menjar, infants que motiven als seus companys perquè mengin una mica més i unes converses riques quant a expressió i llenguatge. Això és possible oferint-los el temps necessari i un espai organitzat per atendre les necessitats que tenen els infants . 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En la reflexió sobre aquesta lectura he parlat dels elements que porten una bona actuació professional (Competència 1.2.) i he identificat la metodologia comentada en aquesta amb l'actuació que es duu a terme dins la meva aula de pràctiques (Competència 4.1.), considerant-la com una bona pràctica (Competència 4.2.). 

La vida quotidiana, Carmen Barbosa

“La infància és quan encara no és massa tard, quan encara estem disponibles per sorprendre’ns, per deixar-nos encantar. Gairebé tot s’adquireix en aquest temps, en què aprenem el sentit mateix del temps.” Mia Couto 

El que em quedo d’aquesta lectura són les tres formes possibles de resistir a l’acceleració diària: 

• Temps per compartir, com un lloc de trobada, un espai on els infants s’hi troben segurs, tranquils i estables. Un ambient per compartir els moment quotidians simples i ordinaris del dia a dia. És un temps quotidià on els infants es socialitzen i aprenen a conviure de manera efectiva, a través del respecte i la valoració del temps. 
• El joc com a capacitat d’inventar nou mons, és una necessitat humana.
• La narrativa, tenint en compte que els infants no aprenen allò que els ensenyem sinó, aprenen perquè volen comprendre el món on viuen, volen donar sentit a les seves vides. Així les narratives són font de coneixement, i com ens diu en la lectura: mitjançant les narratives reconstruïm, construïm, i finalment reinventem el nostre ahir i el nostre demà. 

Amb aquest petit resum, vull manifestar que primerament hem de ser els adults qui estiguem convençuts del què volem i descelerar les nostres vides, un cop aconseguit, haurem guanyat molt de terreny ja que, conseqüentment tots, infants i adults, gaudiren més dels petits moments que ens ofereix la vida. 

“La vida quotidiana és la mateixa vida”

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A partir de la lectura he reflexionat sobre els elements que poten una bona actuació professional i al dia a dia en general (Competència 1.2.)

La vida diaria, Mari Carmen Díez

Què he après de la lectura?

Aquesta lectura no m’ha portat cap aprenentatge nou, però sí que m’ha fet recordar la importància que tenen els moments quotidians i, sobretot, m’ha reafirmat que l’acció educativa que duem a terme al centre on estic fent pràctiques va ben encaminada. 

També m’ha fet recordar que les activitats preparades no tenen tant de pes com algunes educadores encara creuen, ja que els aprenentatges es donen d’una manera significativa i, per tant, les activitats s’han d’adaptar als interessos i a la disposició dels infants, del contrari l’aprenentatge que comportarà serà mínim. 

Què ha aportat al meu rol de practicant?

Com a practicant m’ha donat ànims per seguir l’actitud que estic mantenint durant aquest període. Tot i així, sóc conscient que hi ha moltes situacions d’aula que em passen per alt, per tant, he de millorar la meva observació globalitzada per poder atendre a més situacions significatives i poder-los donar el valor educatiu que es mereixen. 

Quines preguntes puc plantejar a la meva tutora a partir de la lectura?

Penso que en el centre on estic fent pràctiques tenen molt clar el missatge que ens aporta aquesta lectura, ja que des de fa uns anys van modificar tot el seu Projecte de Centre i un dels ítems a seguir és donar valor educatiu als moments quotidians, per aquest motiu els horaris estan marcats per les necessitats dels infants i la calma per realitzar les accions, cadascú al seu ritme. Tot i així, considero que la pràctica dins l’aula és molt millorable, i a mode de reflexió proposaria les següents preguntes: 

• Perquè no es poden abocar l’aigua ells sols? Perquè la gerra és de vidre? I si fos de plàstic? 
• Quin canvi de mentalitat et va suposar el fet de berenar esglaonadament, quan els infants tenen gana? 
• Quan i perquè decideixes que els infants faran les seves necessitats al wàter? 
• Les famílies conèixer la vostra metodologia de centre? Quin canal i quina informació els heu facilitat? Creus que ells en són conscients? 

Quines preguntes m’ha provocat?

Preguntes com a tal no me n’ha provocat, però sí que m’ha fet reflexionar sobre: Donem prou importància als moments quotidians? Els potenciem tot el que podem? Els aprofitem al màxim? Com podem millorar la nostra intervenció? 

Pots explicar quina relació existeix entre la lectura i la teva pràctica a l’aula? Què puc fer servir amb les famílies o amb els alumnes?

Personalment, penso que la meva pràctica s’ajusta bastant a l’argument que se’ns proposa a la lectura. Sempre que observo una descoberta, un nou esdeveniment, una sorpresa, intervinc mitjançant la conversa perquè penso que els reforça i els fa més conscients de l’acció, sentint-se protagonistes de l’aprenentatge. 

Però, com he comentat abans, penso que encara no sóc capaç d’observar algunes situacions d’aula i identificar-ne un aprenentatge, penso que és per falta de pràctica i de no tenir una mirada prou focalitzada. 

Amb quines teories o models es relaciona la lectura?

Des del meu punt de vista, la lectura està molt relacionada amb el model interaccionista perquè es dóna molta importància al context de l’infant i considera com aspectes que influeixen en el desenvolupament de l’infant: els factors genètics (innats), les experiències, les interaccions amb les persones i la relació de totes aquestes interaccions. 

Es considera a l’infant un constructor actiu en el seu propi procés d’aprenentatge; “Ante una situación que surge, hay que responder y para ello hay que movilizar experiencias anteriores, elaborar una hipótesis de acción, actuar según lo ideado, comparar si el resultado el que se preveía o no...”. 

La lectura també es relaciona amb el pensament interaccionista quant a l’aprenentatge de l’infant partint de l’activitat autoiniciada però acompanyada de l’adult, per així poder fer nous descobriments, per mitjà d’un procés constructiu i dinàmic on es promou la integració de totes les funcions; “el niño funciona como un todo”. 

També la relaciono amb el socioconstructivisme de Vigotsky considerant als infants com protagonistes dels seus aprenentatges però amb la interacció dels adults i dels propis infants, amb l’entorn social. 

I, finalment, em recorda a la teoria de Lóczy qui dóna una especial atenció als moments de la vida quotidiana: canvi de bolquers, higiene, etc. i a l’escolta als infants, centrant-se en el període 0-3. 

Per què recomanaries aquesta lectura?

Recomanaria aquesta lectura a les escoles i famílies qui encara no aprofiten i ni valoren els moments quotidians, perquè s’estan perdent unes situacions d’aprenentatge molt valuoses.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En la lectura i anàlisi d'aquesta he treballat la competència 1.2. perquè he reflexionat sobre els elements que aporten una bona pràctica, la competència 1.3. ja que he visitat altres blogs per ampliar la meva tasca i la competència 2.1. referent a la identificació dels punts forts i febles què tinc com a practicant. I les competències 3.2. i 4.1. perquè he reflexionat i comparat el funcionament del centre on estic fent les pràctiques amb l'article. 

Reflexions sobre un dia típic a l'aula

Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

El que s’ha d’ensenyar a les aules i els criteris d’avaluació estan establerts pel claustre del centre. Tot i així, aquestes són de caire general, de manera que cada educadora els duu a terme com creu més adient. 

Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Des del meu punt de vista, el fet de considerar educatius els moments quotidians i les rutines al llarg de la jornada escolar, i desenvolupar aquestes des del respecte als infants i establint un ambient de calma guiat pels ritmes dels propis infants és el tret principal i característic del centre i considero que afavoreix molt al procés d’aprenentatge dels infants. 

Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?
La nostra aula disposa, a més de l’aula en sí, dues habitacions i un pati individual. Com vaig comentar en la publicació anterior, les aules estan organitzades per racons, i aquests es troben distribuïts en tots els espais aula, ja que en el patí tenim un racó d’animals, en una habitació petita i estreta hi ha el racó d’intimitat i en una habituació més gran i molt lluminosa el racó de cuina. A més, dins l’espai més gran de l’aula s’hi troben el racó de joc simbòlic, el racó de joc heurístic, el racó de contes, el racó d’encaixos, l’assemblea i l’espai del berenar. 

Les rutines són els actes que organitzen els horaris de l’aula ja que tenen una gran importància dins aquesta. Les rutines principals són: l’acollida, el berenar, les tasques d’higiene (canvi de bolquers, fer net les mans, mocar-se, etc.), l’assemblea de bon dia i l’acomiadament. Així i tot, el centre dóna molt de valor al joc, per tant, no estem parlant d’una rutina però sí que és la principal activitat i la que té un gran valor dins el centre. 

Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les rutines i la metodologia que s’utilitza per dur-les a terme estan pensades per les educadores del centre, però qui decideix quan fer-les, en certa manera, són els propis infants ja que ells són qui marquen el ritme dins l’aula. És així que, per exemple, el moment de berenar s’inicia quan els infants tenen gana i acaba quan els infants ja no tenen més gana però potser tardem una hora berenant, no tenim un horari establert. 

Quan ens sorgeix un entrebanc dins la jornada escolar, al no tenir un horari establert i al centre tenir clar que és prioritari el benestar dels infants, ens adaptem al ritme mútuament, de manera que si un dia no podem fer l’assemblea del bon dia perquè és tard i els infants encara no han anat al pati, prioritzem que surtin a jugar envers de fer l’assemblea, perquè creiem que anar al pati, en aquest cas, és la major necessitat. O si un dia l’educadora té pensada fer una activitat més dirigida, com pot ser pintar amb tempera, però els infants no estan concentrats o no estan motivats per aquest tipus d’activitat no es realitza. 

En cas que els entrebancs siguin externs a l’aula, com pot ser la pluja, cerquem alternatives per fer dins l’aula, proposar-los una activitat d’experimentació, contar un conte, traiem un material nou o que fa temps que no està present a l’aula, etc. 

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants de l’aula on faig les pràctiques, en general, són molt autònoms i la majoria ja s’han iniciat en el joc simbòlic. Aquestes dos aspectes crec que són motiu de la gran quantitat de situacions d’ajuda i cooperació que es donen dins l’aula. 

En les darreres setmanes he pogut observar diverses situacions d’ajuda mútua entre els infants. Per exemple, una filleta no volia menjar-se el panet, no se la veia motivada i un company i va anar i li va fer trossets petits mentre li deia que així li aniria millor per menjar-ho, un altre dia una filleta va ajudar a una companya a posar-se les sabates, ahir mateix, quan un infant ha acabat de fer les necessitats en el wàter, un company l’hi ha volgut posar el bolquer,etc. situacions com aquestes es repeteixen dins la nostra aula diàriament, i crec que són pròpies d’un aprenentatge significatiu en el qual ells aprenen entre ells. 

Com interactuen amb el mestre/a?
La interacció dels infants amb la mestra és contínua. Aquesta sempre està disponible dins l’aula i els infants sempre la tenen localitzada. La mestra sol estar ubicada en un espai de l’aula, de manera que als infants els sigui fàcil interaccionar-hi. 

Com s’interactua amb les famílies?
La interacció de les mestres amb les famílies és diària. Els moment d’acollida i recollida, al donar-se de manera esglaonada, permeten una comunicació individualitzada i fluida. 

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla?
El centre, més que tenir un pla d’acollida, té un pla d’adaptació destinat als infants i les famílies nouvingudes al centre. A l’EI Arc de Sant Martí consideren com a eix important el benestar emocional dels infants, creuen que aquest és bàsic pel seu desenvolupament i és bàsic pels aprenentatge posteriors. Pensen que l’etapa més delicada de l’escolarització és precisament l’adaptació i des del centre vetllen perquè aquesta es visqui de manera tranquil·la i positiva tant pels infants com les famílies. 

La incorporació dels infants es planifica de manera progressiva i gradual, ajustant-se a les necessitats individuals de cada infant. 

Els infants comencen a assistir al centre en un horari reduït en el que els infants compten amb la presència d’un referent (pare, mare, cangur, àvia, etc.) dins l’aula. Aquesta persona aporta seguretat a l’infant que no coneix l’espai i les persones amb qui es troba. 

A mesura que l’infant agafi confiança, l’adult de referència es va absentant en períodes de temps cada cop més llargs (deu minuts, quinze minuts, etc.) fins que arriba el gran dia en que l’infant s’acomiada del seu referent quan arriba a l’aula. 

Aquest període d’adaptació es fa tant amb infants nadons com de dos anys, i en qualsevol època de l’any, no perquè el curs ja hagi començat no es fa adaptació. A més, les famílies mantenen una reunió amb la tutora qui els explica tot aquest procés perquè el puguin conèixer prèviament i els aporta documentació. 

Quant a l’acollida dels infants a l’aula, es pretén deixar arribar en calma a les famílies, establir-hi una conversa tant amb elles com amb els infants i convidar als infants a interaccionar amb els espais de l’aula, on ells s’acomiaden de les famílies o de la persona qui l’ha portat a l’escola. 

Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Que jo conegui no. 

Relacionant-ho amb els models teòrics: Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?
Des del meu punt de vista, els marc teòric en què es basa el centre és el model interaccionista, no en tots els sentits però sí en els aspectes següents: 

• Enfocament contextual‐dialèctic, es dóna molta importància al context (tot allò que envolta l’entorn de l’infant: cultural, escolar, familiar, etc.). 
• L’infant és concebut com un constructor, investigador, etc. amb una sèrie de capacitats brutals. Es consideren actius en el seu propi procés d’aprenentatge.
• L’infant estructura el seu coneixement a partir de les iniciatives compartides amb adults i iguals. Però l’infant no pot aprendre sol, necessita la interacció amb els adults i l’entorn que l’envolten. 
• L’infant aprèn conceptes, procediments i actituds a través de l’activitat autoiniciada. Partint de l’activitat iniciada pel propi infant, però que amb l’ajuda (interacció) dels adults, descobrirà nous conceptes, experimentació, i actituds davant aquest aprenentatge. 
• La participació activa de l’infant és fonamental.
• L’educació ha de promoure una integració de funcions, funcions que tenen a veure amb la part més emocional i cognitiva, però hi ha d’haver una integració de tot això. Incorpora diferents aspectes i per això és concep com un tot. 

És així que el centre no es considera una escola transmissiva on l’infant aprèn el què li explica l’educadora, sinó que l’aprenentatge es dóna per ell mateix amb l’acompanyament de l’adult. 

Quant al currículum, ja he comentat anteriorment que l’escola treballa amb un currículum obert, tot i tenir pensats els continguts que volen treballar. El mestre proposarà diverses idees, però sempre tenint en compte les propostes o interessos dels infants o del context. 

Quant a les activitats, majoritàriament solen ser espontànies, joc lliure, construcció activa de la realitat. 

Les interaccions tant d’infant-mestre, infant-material com infant-infant és bastant alta i es dóna molta importància a aquesta. En qualsevol activitat que es duu a terme i durant el dia a dia es treballa l’escolta dels companys i quan un infant descobreix una cosa nova se li dóna molta importància. 

A l’aula s’intenta que els materials i els espais siguin variats i flexible, on es fomenti l’exploració, l’experimentació i el descobriment. Els materials que es presenten normalment no donen una única resposta, sinó materials que puguin fomentar i despertar la curiositat i les ganes d’aprendre dels infants. 

Quant a les funcions de l’educador, considero que la tutora de l’aula on estic fent les pràctiques treballa els següents aspectes: 

• Inicia, ofereix idees i respostes a les activitats
• Observa, avalua i estructura l’ambient
• No és la protagonista de l’aprenentatge de l’infant però tampoc és un simple espectador del procés
• Guia i estimula la iniciativa, el joc, l’experimentació i el raonament

Tot i així, com és de suposar, hi ha molts aspectes comentats anteriorment que es poden millorar i perfilar.

Des del meu punt de vista, el que manca més a la meva aula i que considero essencial, és la reflexió diària, el fet de repensar en les accions i els fets viscuts a l’aula i emprar les conclusions per millorar les actuacions dins d’aquesta. Tinc la sensació que les activitats tenen un caire massa espontani on hi falta una part de planificació, observació amb una intencionalitat concreta i una avaluació referent a aquest objectiu. 

És així que, trobo a faltar uns objectius més marcats, no fixes i tancats però si presents en les intervencions dels adults per ell poder respondre al perquè de les seves accions, metodologies i activitats realitzades a l’aula. 

En darrer lloc, crec que a l’escola s’hauria de tenir més en compte la participació de les famílies en el procés educatiu dels infants, perquè crec que les educadores, en general, tenen clar el projecte educatiu del centre però no s’ha donat a conèixer a les famílies i m’assembla que a aquestes, en ocasions, els fa falta una explicació.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per desenvolupar aquesta tasca he aportat la competència 1.1., 1.2. i 1.4. perquè m'he basat amb el PEC del centre i les observacions diràries, reflexionant-hi i fent algunes conclusions, així mateix, he treballat la competència 3.2. refleixonant sobre l'organització i el funcionament del centre. I, he treballat la competència 4.1. identificant el marc teòric que argumenta les pràctiques que es duen a terme. 

Un dia típic a l'escola

L’escoleta està oberta als infants de 8h a 14h, però ells poden arribar i anar-se’n quan vulguin, no hi ha un horari establert. Per tant, pel matí els infants arriben a l’aula acompanyats dels seus familiars o cangurs de manera esglaonada de manera que la tutora, i ara jo que estic fent pràctiques, podem atendre a les famílies i als infants de manera més individualitzada.

Així com arriben, els infants deixen en el seu penjador les seves pertinences i inicien el joc per racons de manera lliure a l’aula. Els infants van interaccionant entre ells mentre juguen en els racons i nosaltres els acompanyem en aquest procés oferint-los nous reptes i estructurant-los el material perquè els motivi a iniciar el joc. 

Sobre les 10h aproximadament, els infants ens indiquen que tenen gana i la tutora o jo posem el mantel a la taula rodona que tenim a l’aula. Aquesta taula disposa de sis cadires, per tant, els infants que tinguin gana poden anar a cercar un mantel petit per posar al lloc on volen seure, el seu got i el talequet amb el berenar. Una de les dues adults ens seiem amb ells a la taula i iniciem el berenar. El fet de ser un grup reduït, permet als infants establir una conversa tranquil·la entre ells i la rutina del berenar resulta ser un moment de calma i serenor on els infants es prenen el temps necessari. La resta d’infants segueixen jugant pels racons amb l’acompanyament de l’altra adult, actualment, perquè sinó ho fan sols, i quan un infant ha acabat de berenar, recull el got i el talequet en el seu lloc i es convida als infants que encara no han berenat a que venguin a fer-ho. 

Mentre els darrers infants berenen, una de les educadores va a dormir amb els infants que ho necessiten i quan tots els infants ja han berenat, llevem taula, granem i escurem. 

Un cop endreçada l’aula, iniciem el canvi de bolquers amb els infants que encara no ho havien necessitat. Aquests darrers dies em començat a fer les necessitats en el wàter amb alguns dels infants, a la resta els fem el canvi de bolquers. 

Llavors, tots junts recollim l’aula, iniciem la tasca les educadores però convidem als infants a fer-ho amb nosaltres i normalment són molt participatius. 

Seguidament fem l'assemblea de Bon dia, normalment sol ésser sobre les 12h. Aquest compte amb una cançó inicial, la col·locació de les imatges dels infants en un plafó per identificar qui ha vingut a l’escola i qui no i després cantem cançons, tenim un cançoner d’aula i ells trien quines volen cantar. 

Quan acabem l’assemblea del bon dia, anem al pati comú i hi solem fer una hora més o manco. Llevat dels dimarts que anem a psicomotricitat, per tant, no anem al pati gran. 

Quan els infants ja estan cansats, o bé de ser a l’aula de psicomotricitat o de ser al pati, entrem a l’aula. Solem ser 7 infants i ens seiem a la taula i els netegem, mengen una galeta i beuen aigua. Després, els netegem de nou les mans, la cara i els pentinem posant-los colònia. 

En acabar, col·loquen els gots en el seu caseller i els motivem a fer un joc tranquil: mirar un conte, jugar amb el material d’heurística, etc. fins que venen a cercar el darrer infant.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per mitjà d'aquesta pràctica he treballat la competència 3.2. perquè he aportat reflexions sobre el funcionament i l'organització del dia a dia dins el centre on estic fent les pràctiques. 

El rebost d'experiències de l'infant

L’article La interacció i l’ètica dels nens petits, Revista in-fàn-cia 179, pàgines 13 – 23, m’ha suposat una extensa reflexió i m’hi he identificat molt, ja que les observacions descrites fan referència a infants de 1-2 anys i és l’edat amb qui estic fent les pràctiques i les situacions exposades són corrents a la nostra aula.

Quan a la metodologia que utilitzen les educadores, reflexionar conjuntament sobre situacions observades en el dia a dia dels infants en el centre, m’assembla molt ben encertada ja que la mirada cap aquesta és molt més real i com bé diu l’article, ajuda a pensar i actuar. Pel que se’ns explica, sembla un centre amb una línia metodològica molt ben definida i unes educadores molt engrescades i ben avingudes on la comunicació és el seu punt clau per seguir endavant la seva tasca.

“Donar veu als infants petits depèn en gran mesura dels adults que els envolten i de la seva capacitat de posar atenció a la comunicació marcadament corporal que s’estableix tant entre els infants com en la seva interacció amb els adults”. Després de llegir aquesta afirmació, vull fer-hi una mica més de força perquè crec que la societat en general considera als infants com a persones que actuen sense motius i sentim frases com: bé, ells no ho entenen o ells no se n’adonen de res, etc. Jo considero que tenen part de raó, als infants no donen importància a segons quins aspectes perquè són importants per a nosaltres no per a ells, però als infants també tenen interessos, ja comencen a formar la seva personalitat, per tant, hem d’actuar des del respecte i l’escolta.

Aquesta tasca no la podem fer sols, penso que inicialment hauríem de ser les educadores les qui estem dispostes i creiem amb aquesta metodologia. Saber escoltar és una competència que s’adquireix amb esforç i paciència, i com a adultes que no ho dominem cara als infants, més ens costa. Per tant, hem d’estar dispostes a dedicar un temps important a aquesta tasca, inicialment molt costosa però que al final farem sense adonar-nos. Parlo en primera persona, perquè crec que sóc la primera que no la domino, de fet, mentre llegia les situacions exposades a l’article em venien moltes situacions que he viscut en primera persona i no he valorat. Però el fet d’haver-ho vist des d’un altre punt de vista, m’ha implicat molt. A partir d’aquí defensar la importància que té la comunicació i l’acompanyament mutu entre les educadores.

Un cop les educadores tinguem assumida aquesta tasca i coneixem de primera mà la importància que té, hem de transmetre-ho a les famílies. Ja que aquests són uns educadors per la vida essencials pels infants.

Quan se’ns parla de la pedagogia, basant-se en Johansson, les autores de l’article consideren que l’ètica viscuda dels infants petits es basa en dos blocs: els infants lluiten pels seus drets; dret als objectes i dret a compartir el món amb d’altres i justícia i l’altre bloc, com els infants tenen cura del benestar dels altres; tenir cura i no fer mal als altres. Jo a més, hi afegiria el dret a ser escoltats, pel que comentava anteriorment, els infants adopten actituds perquè se’ls escolti és una necessitat de tota persona i un dret.

El rebost d’experiències de l’infant és una metàfora molt encertada per part de Johansson. Comparteixo l’opinió que cada vegada que els infants comparteixen experiències, aquestes passen a formar part d’ell mateix i marcarà l’actuació de l’infant en situacions futures, tant si aquestes han estat positives com negatives. Podem considerar les experiències com un aliment que ens ajuda a créixer.

Un tema que darrerament em preocupa bastant a l’aula on estic fent pràctiques són els conflictes. Aquesta lectura m’ha donat una visió diferent a la que coneixia i, de fet, he posat en pràctica algunes de les estratègies que es comenten.

En la resolució de conflictes la tasca de l’adult és dificultosa, s’ha d’aconseguir observar, no actuar i al mateix temps estar a punt per intervenir en la situació, si cal. 

Hem de tenir en compte que els infants no sempre usen el llenguatge com a mitjà d’expressió. I tornant a l’argumentació inicial, hem de saber escoltar-los i entendre’ls, no jutjar des de primer moment.

He posat en pràctica el no intervenir de manera immediata, i he pogut observar que els infants mateixos saben resoldre-ho. Sempre estic parlant de situacions amb petits conflictes on cap infant resulta ferit.

I, també em va agradar l’estratègia d’involucrar als infants en la resolució del conflicte i ho vaig posar en pràctica a l’aula. Tant ho vaig fer mitjançant preguntes obertes establint una conversa entre els infants i jo, com vaig expressar-los com està l’infant que s’expressa. Per exemple, a l’aula una filleta no volia que un company l’engronses i ja li ho havia expressat, i quan vaig veure que la situació es posava tensa vaig comentar-li a l’infant que a la seva companya no li agradava, i ell la va mirar i va col·locar-se de manera que la pogués veure però sense tocar-la.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per dur a terme l'anàlisi d'aquest article he treballat la competència 1.2. i 1.4. ja que he reflexionat sobre els elements que aporten una bona pràctica i n'he tret algunes conclusions. I, també he treballat la competència 4.2. comparant algunes pràctiques de la lectura amb les que he viscut durant les pràctiques.