El cas de na Susana

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.

Reconstrucción completa de la situación:

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Preguntes referents al cas:

1. Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

És un cas de conflicte, un infant pega a un altre. La mestra atén l’infant que ha patit i s’assegura de que està bé i el tranquil·litza, sense renyar a l’infant que l’ha agredit però assegurant-se de què l’altre ho veu. Després va a conversar amb l’infant que l’ha pigat per esbrinar perquè ho ha fet. 

Inicialment, vaig valorar-ho positivament perquè dóna l’atenció a l’infant agredit, demostrant-li a l’altre que ha fet mal a un company i evitant l’atenció a aquest. Però, quan en vam parlar a classe, vaig adonar-me que la mestra no sap si realment ha estat en Pablo qui ha agredit al seu company ja que no ho ha vist. Essent així, canvia la meva visió ja que crec que igualment hauria d’assegurar-se que l’infant que ha estat agredit està bé però sense culpar a cap infant en concret. 

2. Completa l’anàlisi fixant-te en el següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines. 

En la conversa, el reforç positiu, l’afecte cap als infants, el respecte entre els companys, experiència que té pel fet de ser mare de dos fills, ... 

3. Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu a la mestra? Quines decisions vas prendre o va prendre la mestra? 

Un infant va donar una mossegada a una companya. La mestra ho va veure i va cridar l’atenció a l’infant agressor mentre ho feia. Com no va ser a temps a evitar-ho, va atendre a l’infant agredit i llavors va cridar a l’infant agressor i va fer-li demanar perdonar i donar-se una besada i va explicar-li que això no es pot fer i que no ho faci més. 

4. Pots plantejar altres alternatives? Quines? 

• Primer hauria d’haver demanat què ha passat als infants, perquè ella realment no sabia què havia passat. Hauria d’haver analitzat la situació, ja que actua segons una creença; “atén a l’infant que plora més”. 
• És important reflexionar si ha funcionat l’estratègia o no. El fet d’haver-ho estudiat a la Facultat, no significa que sigui adequat. Per tant, un cop posat en pràctica s’ha de valorar el seu funcionament. 
• No hem d’assignar un agressor o un agredit, perquè varia molt el rol. 

Després d’haver-ho posat en comú a l’assignatura afegiria els següents punts: 

• Pràctica restaurativa: “no per demanar perdó té restaurat”. 
• Intentar observar, intentar abstreure tota la informació possible i intentar que ells mateixos intentin resoldre el problema i es sentin satisfets. Per part nostra, hem d’educar-los en valors, deixant-los temps i resolent el conflicte. 
• La manera de resoldre els conflictes hauria d’estar consensuada amb tot el centre. Perquè si a l’hora de pati els infants es troben amb un altre educador, resolgui el conflicte de la mateixa manera que la seva tutora. 
• Quan un infant actua, té algun motiu. Potser no sabem resoldre-ho perquè només coneixem una manera d’actuar, o no hem sabut comunicar-nos d’una altra forma. Es resol la situació deixant-lo en una espai sense dir-li que el castiga?

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tal com requeria la tasca he treballat la competència 1.2. i 4.3. reflexionant sobre els elements que generen una bona pràctica i elaborant hipòtesis sobre aquest.