Conferència Mercè Adover

El passat dijous a l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa vam poder escoltar l’experiència de Mercè Adrover, actualment, educadora de l’Escola de Santa Ponça, a Mallorca. 

Na Mercè ens explica que la seva metodologia de treball a l’aula són els projectes, però la qüestió és: Quines actituds i formes d’estar de na Mercè està propiciant l’evolució en les seves pràctiques?

• Des de sempre ha treballat amb projectes, però va adonar-se que el que ella anomenava projectes de treball eren Unitats Didàctiques, ja que es centrava molt en els objectius i continguts que es treballaven. 
• Quan va començar a treballar, temia a no saber treballar els ítems del currículum, però amb els projectes no té aquest problema ha que es treballa tot. Ella comenta: “No hem de tenir por de no treballar els aspectes del currículum, ja que amb els projectes tenim infinitat d’oportunitats de treballar-ho”. 
• Cada projecte es desenvolupa de manera diferent , depenent dels interessos dels infants. 
• Al llarg de la seva experiència va decidir transcriure totes les converses dels infants perquè va adonar-se que tots els projectes que ella plantejava eren molt simples, i quan realment escoltes als infants t’adones del que realment els interessa a ells. 
• El desenvolupament del projecte:

1. S’inicien a partir d’una pregunta. 
2. Com a educadora té en compte: Què importa realment als nins? Què els interessa?
3. Els infants fan un llistat d’hipòtesis, per tant, hi ha una part científica d’investigació. 
4. Al inici del projecte els infants no saben respondre a les preguntes, per tant, primer ho han de demanar als pares. 
5. Per mitjà del diàleg la pregunta inicial evoluciona. Com aquesta evoluciona, també ho fan les hipòtesis, refent-se tantes vegades com faci falta. 
6. Els infants recorren a altres fonts d’informació: biblioteca de l’escola, per Internet, a persones externes al centre, etc. 
7. Quan es resol la primera pregunta, el projecte segueix per mitjà de diàlegs i l’educadora aprofita per seguir el projecte amb una nova pregunta. 

• Cal tenir en compte que les preguntes que es poden resoldre amb si o no, no són adequades pel projecte, han d’estar lligades a la vida real seva i han de ser productives no reproductives.
• Per fer la tria d’informació, l’educadora fa una selecció del material que disposen i llavor els hi llegeix i els avisa que l’indiquin quan trobin la resposta a la pregunta o que la identifiquin mitjançant les imatges. 
• Cada infant viu i experimenta el projecte a la seva manera i cadascú ho representa com vol. Per tant, aquí tenen tot tipus de cabuda de nivell evolutiu depenent del què saben. 
• Inicialment cercava una resposta a tota pregunta, però ha arribar a la conclusió que no totes les preguntes tenen resposta, algunes d’elles queden sense resoldre. Però la vaig deixar en constància a l’aula. 
• Quan acaba un projecte: 
• Poden treure bones preguntes
• Relacionen la part personal amb la part global
• Aprenen tots junts
• Hi ha preguntes sense respondre 
• Altres aspectes: 
• Programació: Els projectes no es poden programar. Comença programant els projectes però sense acabar-ho de desenvolupar. Simplement com un guió. Així com va desenvolupant el projecte, va afegint alguns continguts. 
• L’avaluació: Avalua tot el temps per mitjà de converses, diàleg, les autoavaluacions, la participació, les idees, les avaluacions de 3-18, el seu objectiu no és que aprenguin per paraules, sinó que s’impliquin en una recerca i que siguin capaços de demostrar el que senten i saber-ho explicar als altres. 
• L’error i les preguntes sense respostes. 
• L’estructura dels projectes: la més adequada a la situació i al grup. 
• El temps i la durada: flexible.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Reflexionant sobre la conferència de Mercè Adover he treballat la competència 1.2. perquè he reflexionat sobre els aspectes que aporten una bona pràctica i la competència 4.1. identificant el marc teòric que justifica aquesta.