Experiència de l'Albert

L’experiència que ens ha explicat l’Albert, crec que compleix la majoria dels ítems que vàrem establir per considerar una pràctica com a adequada. Seguidament argumentaré els aspectes directament he vist reflexats en la seva experiència. 

L’atenció a la diversitat es potencia totalment ja que és la base en la que es basa el centre. L’Albert ens ha explicat que tot i estar molt preocupats perquè els mateixos mestres no estaven contents amb la feina que duen a terme i les famílies no estaven implicades ni motivades pel projecte de centre, per iniciar un canvi en el centre van partir de la inclusivitat.

Una bona estratègia per treballar des de la inclusivitat són els grups reduïts, aspecte que utilitza el centre tant en infantil com a primària. En els amics especials es treballa en parelles, argumentat com l’inici del treball en petit grup, que de fet, a partir d’EI6 ja ho comencen a introduir. I, en les aules germanes, treballen dues aules d’edat diferent alhora però, aquestes es solen dividir en petits grups o parelles per desenvolupar les activitats. Referent aquest ítem, el que no em va quedar clar és si els horaris són flexibles o no, suposo que en el cas de les aules germanes ha d’estar més planificat ja que al ser de cicles diferents ho han de preveure, però no ho tinc clar. 

Pel que ens va explicar l’Albert, els mestres proposen unes activitats als infants i els les desenvolupen com troben més adient. Tenint això com a referent, penso que l’ítem referent a partir des dels interessos dels infants quedaria una mica incomplert, ja que la proposta ve donada per l’adult. Això no significa que no els aporti un aprenentatge significatiu ja que la resta de l’activitat la desenvolupen els infants per sí sols, essent ells els protagonistes del seu aprenentatge, fomentant la creativitat dels infants i potenciant l’autonomia, havent de ser més responsables. 

Per tant, com també ens ha comentat l’Albert, totes les pràctiques que duen a terme es basen amb la cooperació, els infants es van gestionant ells mateixos, oferint l’oportunitat que cada infant potenciï les fortaleses que ell té aportant-les al grup o parella de treball i obtenint-ne un retorn de la resta, aportant-li també, un aprenentatge i molt significatiu, aprenen els uns dels altres. 

Considero que aquesta pràctica aporta un aprenentatge integral als infants ja que no estem parlant solament d’un aprenentatge lingüístic, o matemàtic, etc. sinó han d’aprendre una mica de cada matèria en una sola activitat per aconseguir-ho, i no només a nivell acadèmic, sinó que a nivell social i personal, ja que els infants han de cercar estratègies per aconseguir una convivència favorable, conèixer nous punts de vista i aprenen a gestionar-se per si sols. 

Perquè tots els aspectes anteriors s’assoleixin el millor possible, l’alumnat ha d’estar ben motivat, al no ser així, es crearia un ambient tens, amb manca de respecte i no es podrien desenvolupar les activitats adequadament. Però, pel que ens ha transmès l’Albert i per les fotografies que hem vist, crec que es respira un ambient relaxat, de confiança i respecte dins les aules i entre els diversos grups i/o parelles. 

Quant als educadors i educadores, jo penso que també treballen des la cooperació, i que la pràctica educativa s’inicia des d’un diàleg previ, un consens i un respecte mutu, ja que l’Albert ens ha explicat que va ser decisió de l’equip iniciar aquest canvi de pedagogia de centre. 

Els educadors del centre semblen estar molt motivats i engrescats per dur a terme el canvi ja que fan quedades reflexives i visiten altres centre per conèixer noves metodologies i línies de centre i, acomodar-les al seu centre si hi estan d’acord, sempre tenint present el context en el què viuen, ja que una pràctica pot ser molt positiva en un lloc però no funcionar en un altre perquè les realitat són distintes. Així, l’Albert ens va aportar un aire d’implicació i compromís educatiu, per part dels educadors. 

Al centre on treballa l’Albert donen molta importància al canvi, de fet, l’Albert l’ha definitiu d’una manera molt clara: Les escoles, encara que no ho sembli a simple vista, tenen una història, i no poden canviar d’avui per demà. S’ha d’anar canviant poc a poc, fent passes petites però consistents. He considerat molt oportuna aquesta descripció, no voler fer tots els canvis avui, sinó anar fent dia a dia i consolidant-los. Aquest argument em dóna a pensar que darrera les pràctiques hi ha una fonamentació teòrica reflexionada, i una planificació prèvia de l’activitat, estant dispostos al canvi, per tant, amb propostes obertes i flexibles modificables en cas necessari. I, per tant, potenciant la capacitat d’autocrítica, observant les seves actuacions i els respectius resultats. 

Referent a la tasca d’avaluació cap a l’alumnat, jo crec que, tot i no explicar-ho a la conferència, es té molt en compte el procés que fa l’alumnat en les activitats, perquè sinó no tindria sentit la resta d’argumentacions que ha fet. Per molt que es treballi en grup reduït, si només es té en compte el resultat final, es perd tota l’essència del treball. 

Quant a la documentació, l’Albert ens ha mostrar alguns fragments de videomuntatges on els infants són els protagonistes explicant les experiències que viuen i com veuen ells aquesta metodologia de treball, al igual que imatges dels amics especials o aules germanes, pel que penso que és un aspecte que es té molt present al centre. 

Tal com he comentat anteriorment, el centre adapta els canvis que vol dur a terme al context on es troba, però l’Albert comenta que, tot i així, veien que no acabaven de lligar prou amb les famílies, que aquestes no estaven prou engrescades amb el projecte. És així, que l’aspecte de vinculació amb l’entorn i d’escola oberta quedava una mica aïllat. Però, l’Albert ens explica que des de llavors s’han marcat com objectiu que totes les famílies entrin al centre i a les aules almanco una vegada al curs. I, van iniciar sessions formatives per les famílies sobre temàtiques que els interesses. Aquestes inicialment contaven amb una presentació sobre l’aspecte que interessava a les famílies i es complementava amb unes fotocòpies d’articles. Però, reflexionant-hi s’adonaren que això no els suposava un aprenentatge significatiu, pel que feren una mica de canvi i actualment s’ha dut a terme un calendari, concretant una reunió cada mes on s’expliquen a les famílies activitats que poden dur a terme amb els seus fills/es durant aquell mes vinent, sempre de caire cooperatiu. Són activitats senzilles que es poden fer al dia a dia amb els seus fills/es. Estan adaptades a les seves competències i, tot i no posar-les totes en pràctica, es transmet als pares la filosofia de l’escola. Ells ho van fent durant el mes, i en la trobada duen una activitat documentada per compartir-la amb la resta de les famílies i establir una conversa. Així s’aconsegueix un treball cooperatiu amb les famílies molt enriquidor i significatiu. 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En aquesta tasca he treballat la competència 1.2. reflexionant sobre quins ítems dels que vam establir són presents en l'experiència de l'Albert i la competència 3.2. mitjançant les argumentacions dels aspectes reflexats en la pràctica.