“La infància és quan encara no és massa tard, quan encara estem disponibles per sorprendre’ns, per deixar-nos encantar. Gairebé tot s’adquireix en aquest temps, en què aprenem el sentit mateix del temps.” Mia Couto
El que em quedo d’aquesta lectura són les tres formes possibles de resistir a l’acceleració diària:
- Temps per compartir, com un lloc de trobada, un espai on els infants s’hi troben segurs, tranquils i estables. Un ambient per compartir els moment quotidians simples i ordinaris del dia a dia. És un temps quotidià on els infants es socialitzen i aprenen a conviure de manera efectiva, a través del respecte i la valoració del temps.
- El joc com a capacitat d’inventar nou mons, és una necessitat humana.
- La narrativa, tenint en compte que els infants no aprenen allò que els ensenyem sinó, aprenen perquè volen comprendre el món on viuen, volen donar sentit a les seves vides. Així les narratives són font de coneixement, i com ens diu en la lectura: mitjançant les narratives reconstruïm, construïm, i finalment reinventem el nostre ahir i el nostre demà.
Amb aquest petit resum, vull manifestar que primerament hem de ser els adults qui estiguem convençuts del què volem i descelerar les nostres vides, un cop aconseguit, haurem guanyat molt de terreny ja que, conseqüentment tots, infants i adults, gaudiren més dels petits moments que ens ofereix la vida.
“La vida quotidiana és la mateixa vida”
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A partir de la lectura he reflexionat sobre els elements que poten una bona actuació professional i al dia a dia en general (Competència 1.2.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada