Les meves línies vermelles

Al iniciar l’assignatura de Reflexió i innovació educativa, se’ns va demanar que penséssim amb les línies vermelles (què no faríem mai) que podríem trobar-nos durant les pràctiques. Les que jo hem vaig plantejar foren: 

• Cridar als infants 
• Ser autoritària
• Referir-me als infants des de la meva altura 
• No escoltar-los 

Un cop acabades les pràctiques, considero que: 

          Cridar als infants ha estat una línia vermella que vaig traspassar un dia, i hem vaig sentir molt malament amb jo mateixa, havia actuar en contra de jo mateixa. Era una dia de tensió a l’aula, un infant havia agredit quatre cops i jo vaig gestionar aquest darrer, l’infant estava molt nerviós i va intentar mossegar-me dues vegades, en aquesta darrera vaig cridar dient: Prou! I els vaig asseure en un costat, ell va rompre a plorar i li vaig dir: Intenta tranquil·litzar-te i després en parlarem. Aquella situació va ser molt dura per a jo, vaig sentir com si m’hagués faltat a jo mateixa. Per part meva va ser una situació, però els crits o els toc d’avís amb un to elevat han estat molt presents a la meva aula de pràctiques, i és esgarrifós, hem de tenir-ne molta cura perquè no aporta cap aprenentatge ni benestar dins l’aula. 

           Penso que durant aquest quatre mesos no he abusat de la meva autoritat, crec que he actuat atenent, dins les meves possibilitats, a les necessitats que presentaven els infants, comprenent-los i respectant-nos mútuament. Tot i així, alguns cops, en contra de la meva voluntat, he hagut d’expressar algunes normes (innecessàries i de caire autoritari, des del meu punt de vista) als infants, les que he intentat gestionar de manera respectuosa i sense ser una exigència, tot i que ho fos per la seva tutora. 

          Considero que m’he adreçat als infants des d’una posició adequada: sense mirar-los des d’una altura superior a la seva, mirant-los en parlar-los, dedicar-los-hi temps i no entremetre’m en les seves converses. 

          I, referent a l’escolta, penso que l’he treballada diàriament dins l’aula i que, un cop a l’escola, m’he dedicat a observar i reflexionar sobre les situacions viscudes, escoltant no només directament sinó indirectament (fets, expressions, situacions externes, etc.). Tot i així, sóc conscient que en algunes ocasions la meva capacitat d’escolta no ha estat prou desenvolupada i algunes situacions m’han passat desapercebudes.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En aquesta entrada he treballat la competència 2.1. ja que he reflexionat sobre les línies vermelles que havia establert a principi de les pràctiques identificant els meus punts forts i punts febles referents a aquestes. I, la competència 2.7. reflexionant sobre els errors que he comès, passant aquestes línies vermelles, el que m'ha suposat una reflexió posteriror.