¿Asamblea con los más pequeños?, Gema Paniagua

Uns dies després de presentar la bona pràctica d’aula encomanada per l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa, la directora del centre on faig pràctiques em va facilitar un article que parla de les assemblees a l’escola bressol i crec oportú fer-ne una referència.

Primerament, comentar que aquest article fou el qui motiva a les educadores del centre a canviar aquest moment quotidià. A l’escola, el Bon dia es feia, com en molts centres, pel mati, a primera hora. Actualment, l’assemblea o trobada es fa a mig matí ja que es pensa que fer-ho de bona hora no aporta fets significatius ja que els infants acaben d’arribar de casa i el que volen és jugar, a més, d’aquesta manera les famílies poden arribar pausadament sense tenir presses a no arribar a temps pel moment de l’assemblea o per interrompre’l. D’aquesta manera, en el moment de trobada amb els infants, es pot fer un recordatori al que hem fet durant el mati i preveure el que farem després, potenciant de ple la identitat dels infants. 

A l’article, es planteja si s’ha de fer l’assemblea o no amb infants d’edat compresa entre 1-3 anys. Jo comparteixo l’opinió expressat en l’article, s’ha de considerar el moment de l’assemblea com un moment de trobada, d’aprenentatge i de gaudi, la qual sigui atractiva i ajustada per l’edat. En el meu cas, als infants de l’aula on estic fent pràctiques els agrada molt reproduir el moment, de fet, quan es fixen amb el plafó on posen les seves fotografies, et demanen per fer el Bon dia (nom que utilitzen per anomenar l’assemblea). Penso que el fet de segui cada dia una mateixa seqüència, amb un ritual d’inici i final, afavoreix molt el moment. Els infants identifiquen el material que necessitem en cada moment i ja prediuen què passarà. Tot i així, en cada assemblea hi ha un toc especial per no generar monotonia, les estratègies van variant: la col·locació de les fotos la trien els infants així no hi ha dos dies seguits que presentem les fotografies igual, les cançons també les trien ells/es,...

Referent al temps, en l’article ens aconsella que sigui breu, que l’objectiu no sigui que els infants aguantin, sinó gaudir d’un temps flexible, allargant o acurtant el que faci falta, en funció del interès que el grup manifesti davant la proposta de l’adult. I l’espai, ha de ser un espai còmode, on tots els infants es vegin, Paniagua ens comenta que la millor forma d’organització és el cercle però que amb infants d’aquesta edat, és la ferradura, ja que la principal referent és l’educadora. En el nostre cas, ens col·loquem en forma de ferradura, ja que els infants tenen com a referent l’educadora ja que aquesta es situa al costat del mural. 

Per acabar, comentar que uns dels dilemes que hem plantejava quan vaig analitzar la bona pràctica és que hi ha infants que no participen quasi mai en l’assemblea. Referent aquest aspecte, en la lectura se’ns comenta que és habitual que acaparin més atenció els infants més oberts i que és evident que l’assemblea en gran grup no és un lloc adient per aquells infants que són és reservats o tímids. Com a estratègies per equilibrar la participació hi ha les rondes, però no s’ha d’abusar d’aquestes perquè poden resultar molt pesades i causar un efecte negatiu a la resta d’infants. Així i tot, l’alternativa que més m’ha agradat ha estat la de tenir en compte aquells infants que els costa més participar en gran grup per atendre’ls en petits moments durant la jornada on es pugui establir una conversa referent a algun interès personal.