L’article La interacció i l’ètica dels nens petits, Revista in-fàn-cia 179, pàgines 13 – 23, m’ha suposat una extensa reflexió i m’hi he identificat molt, ja que les observacions descrites fan referència a infants de 1-2 anys i és l’edat amb qui estic fent les pràctiques i les situacions exposades són corrents a la nostra aula.
Quan a la metodologia que utilitzen les educadores, reflexionar conjuntament sobre situacions observades en el dia a dia dels infants en el centre, m’assembla molt ben encertada ja que la mirada cap aquesta és molt més real i com bé diu l’article, ajuda a pensar i actuar. Pel que se’ns explica, sembla un centre amb una línia metodològica molt ben definida i unes educadores molt engrescades i ben avingudes on la comunicació és el seu punt clau per seguir endavant la seva tasca.
“Donar veu als infants petits depèn en gran mesura dels adults que els envolten i de la seva capacitat de posar atenció a la comunicació marcadament corporal que s’estableix tant entre els infants com en la seva interacció amb els adults”. Després de llegir aquesta afirmació, vull fer-hi una mica més de força perquè crec que la societat en general considera als infants com a persones que actuen sense motius i sentim frases com: bé, ells no ho entenen o ells no se n’adonen de res, etc. Jo considero que tenen part de raó, als infants no donen importància a segons quins aspectes perquè són importants per a nosaltres no per a ells, però als infants també tenen interessos, ja comencen a formar la seva personalitat, per tant, hem d’actuar des del respecte i l’escolta.
Aquesta tasca no la podem fer sols, penso que inicialment hauríem de ser les educadores les qui estem dispostes i creiem amb aquesta metodologia. Saber escoltar és una competència que s’adquireix amb esforç i paciència, i com a adultes que no ho dominem cara als infants, més ens costa. Per tant, hem d’estar dispostes a dedicar un temps important a aquesta tasca, inicialment molt costosa però que al final farem sense adonar-nos. Parlo en primera persona, perquè crec que sóc la primera que no la domino, de fet, mentre llegia les situacions exposades a l’article em venien moltes situacions que he viscut en primera persona i no he valorat. Però el fet d’haver-ho vist des d’un altre punt de vista, m’ha implicat molt. A partir d’aquí defensar la importància que té la comunicació i l’acompanyament mutu entre les educadores.
Un cop les educadores tinguem assumida aquesta tasca i coneixem de primera mà la importància que té, hem de transmetre-ho a les famílies. Ja que aquests són uns educadors per la vida essencials pels infants.
Quan se’ns parla de la pedagogia, basant-se en Johansson, les autores de l’article consideren que l’ètica viscuda dels infants petits es basa en dos blocs: els infants lluiten pels seus drets; dret als objectes i dret a compartir el món amb d’altres i justícia i l’altre bloc, com els infants tenen cura del benestar dels altres; tenir cura i no fer mal als altres. Jo a més, hi afegiria el dret a ser escoltats, pel que comentava anteriorment, els infants adopten actituds perquè se’ls escolti és una necessitat de tota persona i un dret.
Un tema que darrerament em preocupa bastant a l’aula on estic fent pràctiques són els conflictes. Aquesta lectura m’ha donat una visió diferent a la que coneixia i, de fet, he posat en pràctica algunes de les estratègies que es comenten.
En la resolució de conflictes la tasca de l’adult és dificultosa, s’ha d’aconseguir observar, no actuar i al mateix temps estar a punt per intervenir en la situació, si cal.
Hem de tenir en compte que els infants no sempre usen el llenguatge com a mitjà d’expressió. I tornant a l’argumentació inicial, hem de saber escoltar-los i entendre’ls, no jutjar des de primer moment.
He posat en pràctica el no intervenir de manera immediata, i he pogut observar que els infants mateixos saben resoldre-ho. Sempre estic parlant de situacions amb petits conflictes on cap infant resulta ferit.
I, també em va agradar l’estratègia d’involucrar als infants en la resolució del conflicte i ho vaig posar en pràctica a l’aula. Tant ho vaig fer mitjançant preguntes obertes establint una conversa entre els infants i jo, com vaig expressar-los com està l’infant que s’expressa. Per exemple, a l’aula una filleta no volia que un company l’engronses i ja li ho havia expressat, i quan vaig veure que la situació es posava tensa vaig comentar-li a l’infant que a la seva companya no li agradava, i ell la va mirar i va col·locar-se de manera que la pogués veure però sense tocar-la.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per dur a terme l'anàlisi d'aquest article he treballat la competència 1.2. i 1.4. ja que he reflexionat sobre els elements que aporten una bona pràctica i n'he tret algunes conclusions. I, també he treballat la competència 4.2. comparant algunes pràctiques de la lectura amb les que he viscut durant les pràctiques.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per dur a terme l'anàlisi d'aquest article he treballat la competència 1.2. i 1.4. ja que he reflexionat sobre els elements que aporten una bona pràctica i n'he tret algunes conclusions. I, també he treballat la competència 4.2. comparant algunes pràctiques de la lectura amb les que he viscut durant les pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada