Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?
El que s’ha d’ensenyar a les aules i els criteris d’avaluació estan establerts pel claustre del centre. Tot i així, aquestes són de caire general, de manera que cada educadora els duu a terme com creu més adient.
Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Des del meu punt de vista, el fet de considerar educatius els moments quotidians i les rutines al llarg de la jornada escolar, i desenvolupar aquestes des del respecte als infants i establint un ambient de calma guiat pels ritmes dels propis infants és el tret principal i característic del centre i considero que afavoreix molt al procés d’aprenentatge dels infants.
Des del meu punt de vista, el fet de considerar educatius els moments quotidians i les rutines al llarg de la jornada escolar, i desenvolupar aquestes des del respecte als infants i establint un ambient de calma guiat pels ritmes dels propis infants és el tret principal i característic del centre i considero que afavoreix molt al procés d’aprenentatge dels infants.
Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?
La nostra aula disposa, a més de l’aula en sí, dues habitacions i un pati individual. Com vaig comentar en la publicació anterior, les aules estan organitzades per racons, i aquests es troben distribuïts en tots els espais aula, ja que en el patí tenim un racó d’animals, en una habitació petita i estreta hi ha el racó d’intimitat i en una habituació més gran i molt lluminosa el racó de cuina. A més, dins l’espai més gran de l’aula s’hi troben el racó de joc simbòlic, el racó de joc heurístic, el racó de contes, el racó d’encaixos, l’assemblea i l’espai del berenar.
Les rutines són els actes que organitzen els horaris de l’aula ja que tenen una gran importància dins aquesta. Les rutines principals són: l’acollida, el berenar, les tasques d’higiene (canvi de bolquers, fer net les mans, mocar-se, etc.), l’assemblea de bon dia i l’acomiadament. Així i tot, el centre dóna molt de valor al joc, per tant, no estem parlant d’una rutina però sí que és la principal activitat i la que té un gran valor dins el centre.
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les rutines i la metodologia que s’utilitza per dur-les a terme estan pensades per les educadores del centre, però qui decideix quan fer-les, en certa manera, són els propis infants ja que ells són qui marquen el ritme dins l’aula. És així que, per exemple, el moment de berenar s’inicia quan els infants tenen gana i acaba quan els infants ja no tenen més gana però potser tardem una hora berenant, no tenim un horari establert.
Les rutines i la metodologia que s’utilitza per dur-les a terme estan pensades per les educadores del centre, però qui decideix quan fer-les, en certa manera, són els propis infants ja que ells són qui marquen el ritme dins l’aula. És així que, per exemple, el moment de berenar s’inicia quan els infants tenen gana i acaba quan els infants ja no tenen més gana però potser tardem una hora berenant, no tenim un horari establert.
Quan ens sorgeix un entrebanc dins la jornada escolar, al no tenir un horari establert i al centre tenir clar que és prioritari el benestar dels infants, ens adaptem al ritme mútuament, de manera que si un dia no podem fer l’assemblea del bon dia perquè és tard i els infants encara no han anat al pati, prioritzem que surtin a jugar envers de fer l’assemblea, perquè creiem que anar al pati, en aquest cas, és la major necessitat. O si un dia l’educadora té pensada fer una activitat més dirigida, com pot ser pintar amb tempera, però els infants no estan concentrats o no estan motivats per aquest tipus d’activitat no es realitza.
En cas que els entrebancs siguin externs a l’aula, com pot ser la pluja, cerquem alternatives per fer dins l’aula, proposar-los una activitat d’experimentació, contar un conte, traiem un material nou o que fa temps que no està present a l’aula, etc.
Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants de l’aula on faig les pràctiques, en general, són molt autònoms i la majoria ja s’han iniciat en el joc simbòlic. Aquestes dos aspectes crec que són motiu de la gran quantitat de situacions d’ajuda i cooperació que es donen dins l’aula.
Els infants de l’aula on faig les pràctiques, en general, són molt autònoms i la majoria ja s’han iniciat en el joc simbòlic. Aquestes dos aspectes crec que són motiu de la gran quantitat de situacions d’ajuda i cooperació que es donen dins l’aula.
En les darreres setmanes he pogut observar diverses situacions d’ajuda mútua entre els infants. Per exemple, una filleta no volia menjar-se el panet, no se la veia motivada i un company i va anar i li va fer trossets petits mentre li deia que així li aniria millor per menjar-ho, un altre dia una filleta va ajudar a una companya a posar-se les sabates, ahir mateix, quan un infant ha acabat de fer les necessitats en el wàter, un company l’hi ha volgut posar el bolquer,etc. situacions com aquestes es repeteixen dins la nostra aula diàriament, i crec que són pròpies d’un aprenentatge significatiu en el qual ells aprenen entre ells.
Com interactuen amb el mestre/a?
La interacció dels infants amb la mestra és contínua. Aquesta sempre està disponible dins l’aula i els infants sempre la tenen localitzada. La mestra sol estar ubicada en un espai de l’aula, de manera que als infants els sigui fàcil interaccionar-hi.
La interacció dels infants amb la mestra és contínua. Aquesta sempre està disponible dins l’aula i els infants sempre la tenen localitzada. La mestra sol estar ubicada en un espai de l’aula, de manera que als infants els sigui fàcil interaccionar-hi.
Com s’interactua amb les famílies?
La interacció de les mestres amb les famílies és diària. Els moment d’acollida i recollida, al donar-se de manera esglaonada, permeten una comunicació individualitzada i fluida.
La interacció de les mestres amb les famílies és diària. Els moment d’acollida i recollida, al donar-se de manera esglaonada, permeten una comunicació individualitzada i fluida.
L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla?
El centre, més que tenir un pla d’acollida, té un pla d’adaptació destinat als infants i les famílies nouvingudes al centre. A l’EI Arc de Sant Martí consideren com a eix important el benestar emocional dels infants, creuen que aquest és bàsic pel seu desenvolupament i és bàsic pels aprenentatge posteriors. Pensen que l’etapa més delicada de l’escolarització és precisament l’adaptació i des del centre vetllen perquè aquesta es visqui de manera tranquil·la i positiva tant pels infants com les famílies.
El centre, més que tenir un pla d’acollida, té un pla d’adaptació destinat als infants i les famílies nouvingudes al centre. A l’EI Arc de Sant Martí consideren com a eix important el benestar emocional dels infants, creuen que aquest és bàsic pel seu desenvolupament i és bàsic pels aprenentatge posteriors. Pensen que l’etapa més delicada de l’escolarització és precisament l’adaptació i des del centre vetllen perquè aquesta es visqui de manera tranquil·la i positiva tant pels infants com les famílies.
La incorporació dels infants es planifica de manera progressiva i gradual, ajustant-se a les necessitats individuals de cada infant.
Els infants comencen a assistir al centre en un horari reduït en el que els infants compten amb la presència d’un referent (pare, mare, cangur, àvia, etc.) dins l’aula. Aquesta persona aporta seguretat a l’infant que no coneix l’espai i les persones amb qui es troba.
A mesura que l’infant agafi confiança, l’adult de referència es va absentant en períodes de temps cada cop més llargs (deu minuts, quinze minuts, etc.) fins que arriba el gran dia en que l’infant s’acomiada del seu referent quan arriba a l’aula.
Aquest període d’adaptació es fa tant amb infants nadons com de dos anys, i en qualsevol època de l’any, no perquè el curs ja hagi començat no es fa adaptació. A més, les famílies mantenen una reunió amb la tutora qui els explica tot aquest procés perquè el puguin conèixer prèviament i els aporta documentació.
Quant a l’acollida dels infants a l’aula, es pretén deixar arribar en calma a les famílies, establir-hi una conversa tant amb elles com amb els infants i convidar als infants a interaccionar amb els espais de l’aula, on ells s’acomiaden de les famílies o de la persona qui l’ha portat a l’escola.
Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Que jo conegui no.
Relacionant-ho amb els models teòrics: Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?
Des del meu punt de vista, els marc teòric en què es basa el centre és el model interaccionista, no en tots els sentits però sí en els aspectes següents:
- Enfocament contextual‐dialèctic, es dóna molta importància al context (tot allò que envolta l’entorn de l’infant: cultural, escolar, familiar, etc.).
- L’infant és concebut com un constructor, investigador, etc. amb una sèrie de capacitats brutals. Es consideren actius en el seu propi procés d’aprenentatge.
- L’infant estructura el seu coneixement a partir de les iniciatives compartides amb adults i iguals. Però l’infant no pot aprendre sol, necessita la interacció amb els adults i l’entorn que l’envolten.
- L’infant aprèn conceptes, procediments i actituds a través de l’activitat autoiniciada. Partint de l’activitat iniciada pel propi infant, però que amb l’ajuda (interacció) dels adults, descobrirà nous conceptes, experimentació, i actituds davant aquest aprenentatge.
- La participació activa de l’infant és fonamental.
- L’educació ha de promoure una integració de funcions, funcions que tenen a veure amb la part més emocional i cognitiva, però hi ha d’haver una integració de tot això. Incorpora diferents aspectes i per això és concep com un tot.
Quant al currículum, ja he comentat anteriorment que l’escola treballa amb un currículum obert, tot i tenir pensats els continguts que volen treballar. El mestre proposarà diverses idees, però sempre tenint en compte les propostes o interessos dels infants o del context.
Quant a les activitats, majoritàriament solen ser espontànies, joc lliure, construcció activa de la realitat.
Les interaccions tant d’infant-mestre, infant-material com infant-infant és bastant alta i es dóna molta importància a aquesta. En qualsevol activitat que es duu a terme i durant el dia a dia es treballa l’escolta dels companys i quan un infant descobreix una cosa nova se li dóna molta importància.
A l’aula s’intenta que els materials i els espais siguin variats i flexible, on es fomenti l’exploració, l’experimentació i el descobriment. Els materials que es presenten normalment no donen una única resposta, sinó materials que puguin fomentar i despertar la curiositat i les ganes d’aprendre dels infants.
Quant a les funcions de l’educador, considero que la tutora de l’aula on estic fent les pràctiques treballa els següents aspectes:
- Inicia, ofereix idees i respostes a les activitats
- Observa, avalua i estructura l’ambient
- No és la protagonista de l’aprenentatge de l’infant però tampoc és un simple espectador del procés
- Guia i estimula la iniciativa, el joc, l’experimentació i el raonament
Tot i així, com és de suposar, hi ha molts aspectes comentats anteriorment que es poden millorar i perfilar.
Des del meu punt de vista, el que manca més a la meva aula i que considero essencial, és la reflexió diària, el fet de repensar en les accions i els fets viscuts a l’aula i emprar les conclusions per millorar les actuacions dins d’aquesta. Tinc la sensació que les activitats tenen un caire massa espontani on hi falta una part de planificació, observació amb una intencionalitat concreta i una avaluació referent a aquest objectiu.
És així que, trobo a faltar uns objectius més marcats, no fixes i tancats però si presents en les intervencions dels adults per ell poder respondre al perquè de les seves accions, metodologies i activitats realitzades a l’aula.
En darrer lloc, crec que a l’escola s’hauria de tenir més en compte la participació de les famílies en el procés educatiu dels infants, perquè crec que les educadores, en general, tenen clar el projecte educatiu del centre però no s’ha donat a conèixer a les famílies i m’assembla que a aquestes, en ocasions, els fa falta una explicació.------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per desenvolupar aquesta tasca he aportat la competència 1.1., 1.2. i 1.4. perquè m'he basat amb el PEC del centre i les observacions diràries, reflexionant-hi i fent algunes conclusions, així mateix, he treballat la competència 3.2. refleixonant sobre l'organització i el funcionament del centre. I, he treballat la competència 4.1. identificant el marc teòric que argumenta les pràctiques que es duen a terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada