diumenge, 15 de juny del 2014

Autovaloració de les competències després d'haver finalitzat les pràctiques

1. És autònom en l’aprenentatge
1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura
La recerca d’informació i recursos és per a mi, una pràctica molt habitual i de coneixement per la nostra professió, aquesta et dóna a conèixer diverses visions sobre un mateix tema el que t’ajuda a polir la teva pròpia. El cert és que en aquest període de temps he estat molt ocupada i no m’he pogut dedicar a una tasca de recerca diària o quasi de caire general, però sí que m’he centrat en la cerca d’informació dels temes que més m’han cridat l’atenció i/o m’han preocupat durant les pràctiques. 

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional
En aquest àmbit ja he actuat de ple durant tot el quadrimestre, tant en les tasques de l’assignatura com en les pràctiques al centre. Considero que, tot i haver adquirit fluïdesa i tenir uns ítems clars sobre el que és una bona pràctica, em manca facilitat d’expressió per donar a conèixer les meves reflexions a la resta. I, sobretot, penso que necessito veure moltes actuacions i ser partícip d’elles, ja que la meva edat i la manca d’experiència em limiten la capacitat de reflexió en alguns sentits, necessito conèixer més. 
Per desenvolupar aquesta competència m’han aportat un gran suport les conferències i propostes de reflexió exposades en l’assignatura. Però en el sentit personal, he trobat molt a faltar una crítica constructiva sobre la meva pràctica dins l’aula. 

1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació
Aquesta, al igual que la recerca d’informació, és una pràctica que tinc assolida des que vaig cursar el batxillerat, de fet, utilitzo el portal web “symbaloo” on hi tinc penjat els enllaços dels blogs que considero més interessants i així amb facilita l’entrada setmanal. 

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica
Després d’haver desenvolupat la tasca de la bona pràctica d’aula, vaig veure que no la tinc assolida ja que no vaig saber argumentar la fonamentació teòrica que té al darrera. Pel que segueixo pensant que em manca dominar les diferents teories pedagògiques per poder-les identificar en les pràctiques reals, com ja he comentat anteriorment, em manca vivència en el món educatiu i espai de reflexió sobre aquests. De moment, el que m’ajuda molt és reflexionar en petit grup sobre una situació viscuda per tot aquest, així contraposem diferents punts de vista, el que m’aporta coneixements no identificats per jo mateixa. 

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge
2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals
Penso que en general sóc conscient de les meves capacitats i competències professionals, així i tot, és cert que en ocasions sóc massa pessimista i no em veig capacitada o em comparo amb altres persones i tinc la sensació de no haver actuat bé o d’inferioritat, punt feble a millorar. 

2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre
Aquesta competència l’hem treballada molt en les tasques de l’assignatura. A mitjan curs, aquestes van fer adonar-me que a vegades estava influenciada per l’actuació de la meva tutora d’aula, però adonant-me he pogut adoptar una estratègia, tenir clar què vull jo i reflexionar sobre les situacions d’aula viscudes uns dies després, ja que m’han ajudar a ser més objectiva i a consolidar les meves creences. 

2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa
Referent aquesta competència encara em manca una tasca important, millorar la meva redacció i expressió. Tinc importants dificultats per descriure i donar a entendre situacions, creences, objectius, etc. a altres persones, fet que em desanima en veure que la meva opinió té poc ressò però que al mateix temps em motiva a superar-me a jo mateixa. 

2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)
Aquesta competència la tinc assolida, ja de per si és una característica personal, sempre em qüestiono la meva posició i/o actuació, en alguns cops massa hi tot perquè exagero les situacions i les transformo en negatives. Tot i així, per a jo, tenir-la assolida no significa que no s’hagi de seguir treballant. 

2.5. Recull dubtes i dilemes
Els dubtes i dilemes han estat ben presents durant tot aquest quadrimestre, la descoberta de situacions d’aula desconegudes han suposat un desconcert en quina seria l’actuació més adequada. És així que els he anat recollint i resolent, argumentant i/o cercant diverses estratègies d’actuació, en aquest cas en Pere Alzina, tutor de la UIB m’ha ajudat moltíssim. 

2.6. Argumenta el que ha fet i per què
En aquesta competència, al igual que la 2.3. em manca la capacitat d’expressió oral i escrita, però sobretot aquesta darrera. 

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional
Competència assolida. Al llarg de les pràctiques m’he trobat en diverses situacions que dubtava si havia actuat adequadament o que havia comés alguns errors, i he intentat no desanimar-me i cercar informació referent aquestes, comentar-ho amb la meva tutora de l’aula de pràctiques, amb les meves companyes de grup i, sobretot, amb en Pere Alzina. 

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre
Aquesta competència ha estat ben present i ben utilitzada al llarg del quadrimestre. He reflexionat molt sobre el funcionament del centre i de l’aula on he fet les pràctiques, reflexió que he compartit amb la meva companya, na Noelia, la qual he treballat i qüestionat molt en el meu diari, ha estat una bona eina. 

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències
Al igual que l’anterior, durant els mesos de pràctiques he pogut conèixer de primera mà el funcionament i la organització del centre de pràctiques, de manera que ha estat tema de reflexió. Les tasques de l’assignatura i del Pràcticum han propiciat a aquesta, pel que considero que, juntament amb les aportacions de totes les persones qui he tingut més properes durant aquest període, n’he extret una reflexió profunda i evidenciada. 

3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen
Considero que tinc aquesta competència assolida, he tingut l’oportunitat d’anar a fer les pràctiques en un centre on els documents d’aquests sempre estan disponibles el que m’ha facilitat la seva visualització, podent-los tenir a casa durant un temps i reflexionar-hi, tasca motivada per l’elaboració de l’anàlisi del centre que se’ns demanava al Pràcticum. 
A més, l’observació del dia a dia, la redacció del diari i les converses referents al centre i les aules amb la meva companya de pràctiques han contribuït molt en aquesta competència. 

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula
Al igual que la competència 1.4., crec que no la tinc assolida ja que no sé argumentar-les prou bé. Així i tot, ha estat un aspecte de reflexió sobre els marc teòric que el centre argumenta en el PEC i les actuacions que es duen a terme dins l’aula, ara em manca saber expressar de manera entenedora les meves creences i concepcions. 

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara
Aquesta competència la tinc assolida, l’hem treballada personalment en l’assignatura el que m’ha suposat un aprenentatge significatiu i assolit. El llistat amb els ítems que vam elaborar a classe, ha estat una eina molt funcional per assolir aquesta competència. Així mateix, les tasques desenvolupades en l’assignatura, també m’han ajudat a assolir-la. A més, al centre on he fet les pràctiques hi ha presents diversos models, el que m’ha dut a comprar-los i a reflexionar sobre aquestes arribant a la conclusió de quins aspectes són millorables i quins crec que són els més adequats. 

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació
Aquesta competència crec que la tinc assolida en el sentit que he reflexionat sobre múltiples situacions d’aula mitjançant observacions diàries i enregistrant-les per poder elaborar una hipòtesi el més propera i real possible. Tot i així, considero que hauria arribat a conclusions més significatives si la meva tutora de pràctiques m’hagués acompanyat en la pràctica. 

5. Reflexiona sobre el procés de millora
5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora
Aquesta competència no ha estat assolida fins al dia d’avui. Al inici del curs, no en coneixia la diferència i al llarg d’aquest no havia aturat a replantejar-m’ho. Fa unes setmanes vam treballar-ho a classe, el que em va costar arribar a entendre. Tot i així, sí que he treballat bones pràctiques al llarg de l’assignatura, i estic realitzant, juntament amb na Noelia, un projecte de millora, el que m’evidencia la diferència entre aquests. 

5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema 
Competència assolida. El projecte de millora que he dut a terme al centre s’ha centrat en aquesta, no hem dut a terme cap millora sense haver identificat una necessitat prèvia. A més, crec que al llarg de les pràctiques he anat millorant la identificació i atenció de les necessitats momentànies que expressaven els infants. 

5.3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques
Aquesta competència la tinc assolida, però no d’aquest curs. Sempre hem justificat i argumentat els nostres treballs amb referències bibliogràfiques i aquest no serà diferent. 

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora
Per desenvolupar el projecte de millora, a part de partir de les necessitats que presentaven els infants, hem tingut en compte la pedagogia del centre, el context i les condicions en les que ens trobàvem, del contrari aquest no hagués tingut sentit ni rellevància després de finalitzar les pràctiques, i la nostra intenció no era millorar els espais i els material de l’aula en un temps establert.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Amb aquesta tasca he treballat la competència 2.1., essent el principal objectiu d'aquesta i per poder-ho argumentar, he hagut de reflexionar sobre el meu procés d'aprenentatge des de l'inici de l'assingatura fins al moment acutal, treballant la competència 2.4. i a competència 2.7. perquè he argumentat alguns competències no assolides i per tant millorables. 

Les mossegades

Les mossegades ha estat un fet present en la meva aula de pràctiques, el qual m'ha preoupat i m'ha motivat a fer una recerca sobre el tema. 

Les situacions a l'aula han estat diverses i algunes d'elles no tenen un motiu aparent, les quals sempre solen ser fetes pel mateix infant, motiu que més m'ha intrigat i m'ha fet reflexionar-hi en moltes ocasions, malauradament, sense obtenir-ne una resposta definitiva. 

Per aquest motiu, he considerat oportú compartir en el blog alguns enllaços que vaig considerar interessants: 

I, la referència d'un dels dos articles que ens recomana Marta Rafecas en la seva publicació de blog: 
  • López Fuentetaja, A. Mossegar és cosa de criatures, Guix d'Infantil Núm. 2. Juliol-Agost 2001

On sóc ara?

El primer dia de l’assignatura, vam parlar de la imatge del vaixell evolutiu, i jo vaig considerar que estava en el ninot nombre 6 perquè fins al moment havia après part de la teoria però necessitava posar-la en pràctica i aprendre sobre aquesta. I, pensava que en finalitzar les pràctiques estaria posicionada en el ninot nombre 14, essent capaç de guiar i acompanyar als infants de la classe. 

Jo crec que la perspectiva s’ha complert, considero que he sabut gestionar l’aula i en ocasions, ser-ne la referent. He tingut l’oportunitat de proposar algunes activitats dins l’aula i dur-ne a terme d’altres que ja es feien i, en general, m’he vist capacitada per fer-ho. Sobretot, estic satisfeta perquè he sabut acompanyar als infants durant les situacions quotidianes de l’aula durant les dinàmica diària de l’aula.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El retorn a la imatge del vaixell evolutiu m'ha suposat el treball de la competència 2.1. i 2.6. amb la identificació de la meva posició referent a les capacitats que considero que he adquirit durant el procés de les pràctiques. 

Què he après? Què canviaria de l’assignatura?

Havent acabar l’assignatura de Reflexió i innovació educativa les sensacions són positives.

Primerament, comentar que vaig començar en bon peu l’assignatura, ja que el dia de la presentació em vaig anar molt engrescada a casa després d’haver vist l’actitud activa i positiva de na Carme. En els propers dies ja vaig elaborar el blog, una tasca prou complicada però que em va aportar nous i significatius aprenentatges referents a les TIC. 

Al llarg de l’assignatura, valoro molt les dinàmiques que s’han dut a terme a les classes, partir d’experiències reals per desenvolupar les tasques teòriques d’aquesta. En general, les conferències ofertes han estat molt motivadores i de caire reflexiu, aportant-me alguns granets d’arena en els meus coneixements previs i plantejant-me una tasca de reflexió important. Així mateix, les pràctiques de l’assignatura, m’han aportat noves visions, facilitant-me la tasca de reflexió i de mirall en el meu dia a dia de les pràctiques, aportant-me un caire realista i més objectiu. Tot i així, el volum de feina, en algunes ocasions, ha estat molt elevat, el que no m’ha permès realitzar algues tasques com m’hagués agradat, ja que m’ha mancat temps de reflexió.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 
En aquesta publicació principalment he treballat la competència 2.2 ja que he reflexat la meva opinió referent a l'assignatura i la competència 2.4. al replantejar-me la dinàmica de la classe i la formació rebuda amb aquesta.

Les meves línies vermelles

Al iniciar l’assignatura de Reflexió i innovació educativa, se’ns va demanar que penséssim amb les línies vermelles (què no faríem mai) que podríem trobar-nos durant les pràctiques. Les que jo hem vaig plantejar foren: 
  • Cridar als infants 
  • Ser autoritària
  • Referir-me als infants des de la meva altura 
  • No escoltar-los 
Un cop acabades les pràctiques, considero que: 
          Cridar als infants ha estat una línia vermella que vaig traspassar un dia, i hem vaig sentir molt malament amb jo mateixa, havia actuar en contra de jo mateixa. Era una dia de tensió a l’aula, un infant havia agredit quatre cops i jo vaig gestionar aquest darrer, l’infant estava molt nerviós i va intentar mossegar-me dues vegades, en aquesta darrera vaig cridar dient: Prou! I els vaig asseure en un costat, ell va rompre a plorar i li vaig dir: Intenta tranquil·litzar-te i després en parlarem. Aquella situació va ser molt dura per a jo, vaig sentir com si m’hagués faltat a jo mateixa. Per part meva va ser una situació, però els crits o els toc d’avís amb un to elevat han estat molt presents a la meva aula de pràctiques, i és esgarrifós, hem de tenir-ne molta cura perquè no aporta cap aprenentatge ni benestar dins l’aula. 

           Penso que durant aquest quatre mesos no he abusat de la meva autoritat, crec que he actuat atenent, dins les meves possibilitats, a les necessitats que presentaven els infants, comprenent-los i respectant-nos mútuament. Tot i així, alguns cops, en contra de la meva voluntat, he hagut d’expressar algunes normes (innecessàries i de caire autoritari, des del meu punt de vista) als infants, les que he intentat gestionar de manera respectuosa i sense ser una exigència, tot i que ho fos per la seva tutora. 

          Considero que m’he adreçat als infants des d’una posició adequada: sense mirar-los des d’una altura superior a la seva, mirant-los en parlar-los, dedicar-los-hi temps i no entremetre’m en les seves converses. 

          I, referent a l’escolta, penso que l’he treballada diàriament dins l’aula i que, un cop a l’escola, m’he dedicat a observar i reflexionar sobre les situacions viscudes, escoltant no només directament sinó indirectament (fets, expressions, situacions externes, etc.). Tot i així, sóc conscient que en algunes ocasions la meva capacitat d’escolta no ha estat prou desenvolupada i algunes situacions m’han passat desapercebudes.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En aquesta entrada he treballat la competència 2.1. ja que he reflexionat sobre les línies vermelles que havia establert a principi de les pràctiques identificant els meus punts forts i punts febles referents a aquestes. I, la competència 2.7. reflexionant sobre els errors que he comès, passant aquestes línies vermelles, el que m'ha suposat una reflexió posteriror. 

Experiència de l'Albert

L’experiència que ens ha explicat l’Albert, crec que compleix la majoria dels ítems que vàrem establir per considerar una pràctica com a adequada. Seguidament argumentaré els aspectes directament he vist reflexats en la seva experiència. 

L’atenció a la diversitat es potencia totalment ja que és la base en la que es basa el centre. L’Albert ens ha explicat que tot i estar molt preocupats perquè els mateixos mestres no estaven contents amb la feina que duen a terme i les famílies no estaven implicades ni motivades pel projecte de centre, per iniciar un canvi en el centre van partir de la inclusivitat.

Una bona estratègia per treballar des de la inclusivitat són els grups reduïts, aspecte que utilitza el centre tant en infantil com a primària. En els amics especials es treballa en parelles, argumentat com l’inici del treball en petit grup, que de fet, a partir d’EI6 ja ho comencen a introduir. I, en les aules germanes, treballen dues aules d’edat diferent alhora però, aquestes es solen dividir en petits grups o parelles per desenvolupar les activitats. Referent aquest ítem, el que no em va quedar clar és si els horaris són flexibles o no, suposo que en el cas de les aules germanes ha d’estar més planificat ja que al ser de cicles diferents ho han de preveure, però no ho tinc clar. 

Pel que ens va explicar l’Albert, els mestres proposen unes activitats als infants i els les desenvolupen com troben més adient. Tenint això com a referent, penso que l’ítem referent a partir des dels interessos dels infants quedaria una mica incomplert, ja que la proposta ve donada per l’adult. Això no significa que no els aporti un aprenentatge significatiu ja que la resta de l’activitat la desenvolupen els infants per sí sols, essent ells els protagonistes del seu aprenentatge, fomentant la creativitat dels infants i potenciant l’autonomia, havent de ser més responsables. 

Per tant, com també ens ha comentat l’Albert, totes les pràctiques que duen a terme es basen amb la cooperació, els infants es van gestionant ells mateixos, oferint l’oportunitat que cada infant potenciï les fortaleses que ell té aportant-les al grup o parella de treball i obtenint-ne un retorn de la resta, aportant-li també, un aprenentatge i molt significatiu, aprenen els uns dels altres. 

Considero que aquesta pràctica aporta un aprenentatge integral als infants ja que no estem parlant solament d’un aprenentatge lingüístic, o matemàtic, etc. sinó han d’aprendre una mica de cada matèria en una sola activitat per aconseguir-ho, i no només a nivell acadèmic, sinó que a nivell social i personal, ja que els infants han de cercar estratègies per aconseguir una convivència favorable, conèixer nous punts de vista i aprenen a gestionar-se per si sols. 

Perquè tots els aspectes anteriors s’assoleixin el millor possible, l’alumnat ha d’estar ben motivat, al no ser així, es crearia un ambient tens, amb manca de respecte i no es podrien desenvolupar les activitats adequadament. Però, pel que ens ha transmès l’Albert i per les fotografies que hem vist, crec que es respira un ambient relaxat, de confiança i respecte dins les aules i entre els diversos grups i/o parelles. 

Quant als educadors i educadores, jo penso que també treballen des la cooperació, i que la pràctica educativa s’inicia des d’un diàleg previ, un consens i un respecte mutu, ja que l’Albert ens ha explicat que va ser decisió de l’equip iniciar aquest canvi de pedagogia de centre. 

Els educadors del centre semblen estar molt motivats i engrescats per dur a terme el canvi ja que fan quedades reflexives i visiten altres centre per conèixer noves metodologies i línies de centre i, acomodar-les al seu centre si hi estan d’acord, sempre tenint present el context en el què viuen, ja que una pràctica pot ser molt positiva en un lloc però no funcionar en un altre perquè les realitat són distintes. Així, l’Albert ens va aportar un aire d’implicació i compromís educatiu, per part dels educadors. 

Al centre on treballa l’Albert donen molta importància al canvi, de fet, l’Albert l’ha definitiu d’una manera molt clara: Les escoles, encara que no ho sembli a simple vista, tenen una història, i no poden canviar d’avui per demà. S’ha d’anar canviant poc a poc, fent passes petites però consistents. He considerat molt oportuna aquesta descripció, no voler fer tots els canvis avui, sinó anar fent dia a dia i consolidant-los. Aquest argument em dóna a pensar que darrera les pràctiques hi ha una fonamentació teòrica reflexionada, i una planificació prèvia de l’activitat, estant dispostos al canvi, per tant, amb propostes obertes i flexibles modificables en cas necessari. I, per tant, potenciant la capacitat d’autocrítica, observant les seves actuacions i els respectius resultats. 

Referent a la tasca d’avaluació cap a l’alumnat, jo crec que, tot i no explicar-ho a la conferència, es té molt en compte el procés que fa l’alumnat en les activitats, perquè sinó no tindria sentit la resta d’argumentacions que ha fet. Per molt que es treballi en grup reduït, si només es té en compte el resultat final, es perd tota l’essència del treball. 

Quant a la documentació, l’Albert ens ha mostrar alguns fragments de videomuntatges on els infants són els protagonistes explicant les experiències que viuen i com veuen ells aquesta metodologia de treball, al igual que imatges dels amics especials o aules germanes, pel que penso que és un aspecte que es té molt present al centre. 

Tal com he comentat anteriorment, el centre adapta els canvis que vol dur a terme al context on es troba, però l’Albert comenta que, tot i així, veien que no acabaven de lligar prou amb les famílies, que aquestes no estaven prou engrescades amb el projecte. És així, que l’aspecte de vinculació amb l’entorn i d’escola oberta quedava una mica aïllat. Però, l’Albert ens explica que des de llavors s’han marcat com objectiu que totes les famílies entrin al centre i a les aules almanco una vegada al curs. I, van iniciar sessions formatives per les famílies sobre temàtiques que els interesses. Aquestes inicialment contaven amb una presentació sobre l’aspecte que interessava a les famílies i es complementava amb unes fotocòpies d’articles. Però, reflexionant-hi s’adonaren que això no els suposava un aprenentatge significatiu, pel que feren una mica de canvi i actualment s’ha dut a terme un calendari, concretant una reunió cada mes on s’expliquen a les famílies activitats que poden dur a terme amb els seus fills/es durant aquell mes vinent, sempre de caire cooperatiu. Són activitats senzilles que es poden fer al dia a dia amb els seus fills/es. Estan adaptades a les seves competències i, tot i no posar-les totes en pràctica, es transmet als pares la filosofia de l’escola. Ells ho van fent durant el mes, i en la trobada duen una activitat documentada per compartir-la amb la resta de les famílies i establir una conversa. Així s’aconsegueix un treball cooperatiu amb les famílies molt enriquidor i significatiu. 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En aquesta tasca he treballat la competència 1.2. reflexionant sobre quins ítems dels que vam establir són presents en l'experiència de l'Albert i la competència 3.2. mitjançant les argumentacions dels aspectes reflexats en la pràctica.